Paleontología y arqueozoología: el estudio de los restos óseos = Paleontologia i arqueozoologia : l'estudi de les restes òssies
Rafael Martínez Valle
Pere Miquel Guillem Calatayud
[page-n-1]
--
-
:'.
:
*,i=
-
EL ESTUDIO DE LOS RESTOS OSEOS
Rafael Martínez Valle, Pere Guillem i CaIatayud
La Arqueozoología es la disciplina auxiliar de
la A~queologíaque se ocupa del estudio e interpretación de los restos óseos aparecidos en los
yacimientos arqueológicos. Comparte con la
Paleontología un método común, ya que ambas
persiguen definir los caracteres específicos y, en
una segunda fase, los indiuiduales de los restos
analizados, empleando tanto criterios morfológicos como métricos.
Pero, si los objetiuos del estudio paleontológico
son el establecimiento de secuencias bioestratigráficas y puleoclimáticas, la Arqueozoología, además, introduce en sus análisis el estudio de
todos los elementos deriuados de la interoención
del hombre como responsable de la acumulación de huesos en los yacimientos: selección de
especies, actiuidades secundarias en relación con
el consumo de animales, etc.
La primera parte de todo estudio arqueozoológico consiste en la identificación de las especies
presentes, tanto uertebrados (macrofauna, micmfauna, auifauna e ictiofauna), como inuertebrados (malocofauna). El objetiuo posterior es establecer la secuencia "uertical: es decir, conocer la
euolución de los conjuntos óseos en el tiempo.
Paralelamente, debemos interpretar la relación
"horizontal" que se
entre los restos
óseos y SU conte~toarqueológico, tanto espacial
(estructuras de habitación, hogares), como material (cerámica, industria mica y Ósea).
La Coua de Bolumini (Beniaybeig,Alicante) ha
proporciona~oun interesante
óseo que
uamos a utilizar como ejemplo de análisis
a~queozoológico.Su estudio ha permitido conocer el medio en que uiuiemn sus primeros moradores, los cazadores del último periodo glaciar,
época caracterizada por la aparición de especies
frías como el topillo campestre (Microtus arvalis)
y la chova piquigualda (Pyrrhocorax graculus),
así como por un predominio del ciervo (Cervus
elaphus) entre las especies cazadas. Sus huesos
presentan abundantes marcas de fractura producidas para extraer la médula ósea con fines al;
menticios, práctica habitual entre los pueblos
cazadores hasta la actualidad.
Posteriormente, la cueua conoce un abandono
prolongado por el hombre que es apmvechado
por otras especies con distinta finalidad: los murciélagos instalan sus colonias de cría, como
queda demostrado por la aparición de restos de
individuos subadultos. Las rapaces nocturnas se
refugian en la cueua y son responsables de la
aparición de huesos de micromamífems y aves,
evidencia de sus hábitos alimenticios.
La llegada del hombre neolítico está acompañada de importantes cambios, que se ven reflejados en la composición del conjunto faunístico La
@8@
1
2
-
3
lm m
c
5
L M1 dret de Micmhis anmlis (talpó camperol). 2. M1 dret dePitymys duodecuncostohrs (talpó comú). 3. M1 esquerre de
Micmtus cobreme (talpó nediterrani). 4. M1 M2 d'ApodemussyIm1icus (ratoli de camp eomú). 5. Mandíbula esquerra de
Cmcidum m u l o (musaranya dombtica): a) vista lateral esquerra; b) procés articular; c) vistalateral externa.
L MI derecho de Microtus arvaüs [topillo campeshe) 2. M1 derecho de Pitymys duodecimcostatus [topillo común) 3. MI
rzquierdo de Microtus cabrerae [topillo medftenáneo) 4. M1 M2 de Apodemus sylvaticus [rolón de campo) 5. Mandíbula
quienlo de Crocidura mssula (musomña) a) uisfo Io!erol izquierdo, 6) pmcao articular, c) uista loteml externa
aparición, en Bolumini, de huesos pertenecientes
a especies domésticas: ouejas, cabras y uacunos,
que sustituye a los pertenecientes a cieruos y
cabras monteses, es el resultado de un cambio
en la estrategia de subsistencia: el abandono de
la caza y la adopción de la ganadería. Esta,
unida a la agricultura de rozas, será responsable
de la degradación del bosque holoceno.
La asociación de micromamíferos así lo refleja,
ya que las especies de espacios abiertos como el
topillo común (Microtus duodecimcostatus) son
predominantes en un primer momento. En una
fase más avanzada de degradación, el ratón
(Mus spretus), habitante por excelencia de la
maquia mediterránea, aumenta en perjuicio de
las especies forestales, cuyo elemento más característico seria el ratón de campo (Apodemus sylvaticus)
A lo largo de todo este período, la cueua es ocupada por el hombre con distintos fines, bien como
lugar de hábitat, como demuestran los numerosos
huesos de ouejas y cabras sobre los que han quedado las marcas de despiece y descarnado, o
bien como lugar de estabulación de rebaños,
hipótesis respaldada por el hallazgo de restos
óseos, en conexión anatómica, pertenecientes a
ouejas que fallecieron en la cauidad y que no fueron aprouechadasposteriormente por el hombre.
[page-n-2]
PALEONTOLOGIA 1 ARQUEOZOOLOGIA:
L'ESTUDI DE LES RESTES OSSIES
Rafael Martínez Valle, Pere Guillem i Calatayud
L'Arqueozoologia és la disciplina auxiliar de
I'Arqueologia que s'ocupa de I'estudi i la interpretació de les restes bssies aparegudes en els
jaciments arqueolbgics. Arnb la Paleontologia
comparteix un metode comú ja que les dues
busquen de definir els caricters específics i, en
una segona fase, els individuals de les restes
analitzades, emprant tant criteris morfolbgics
com metrics.
Si bé els objectius de I'estudi paleontolbgic
són i'establiment de seqükncies biostratigrifiques i paleoclim?ttiques, I'Arqueozoologia, a
més a més, introdueix en les seues anilisis
i'estudi de tots els elements derivats de la intervenció de I'home com a responsable de I'acu-
H h e r de cérvol de la Cova de Bolumini Peniarbelg).
Húmem de c i e m de Coua de Bolumini @eniarbei@.
mulació d'ossos en els jaciments: selecció
d'especies, activitats secundiries en relació
amb el consum d'animals, etc.
La primera part de tot estudi arqueozoolbgic
consisteix en la identificació de les especies
presents, tant de vertebrats (macrofauna, microfauna, avifauna i ictiofauna), com d'invertebrats (malacofauna). L'objectiu posterior és
establir la seqiiencia "vertical", és a dir, conéixer I'evolució dels conjunts ossis en el temps.
Paral.lelament, hem d'interpretar la relació
"horitzontal" que s'estableix entre les restes
bssies i el seu context arqueolbgic, tant espacial
(estructures d'habitació, liars), com material
(cerámica, indústria lítica i bssia).
La Cova de Bolumini (Beniarbeig, Alacant) hrr
proporcionat un interessant conjunt ossi qu@
utilitzarem com a exemple d'anilisi arqueozs
olbgica. L'estudi d'aquesta cova ha permés d e
conéixer el medi en que van viure eIs seus prk
mers residents, els caqadors de I'últim períob
glacial, epoca caracteritzada per l'aparici&
d'espkcies fredes com el talpó camperol
(Microtus arvalis) i la gralla de bec groe
(Pyrrhocorax graculus), com també per un pr@
domini del cérvol (Ceruus elaphus) entre le,
especies cacades, els ossos dels quals preserl.
ten nombrases traces de fractura produi'des peri
a extraure'n el moll de I'os amb finalitats ale
mentiries, practica habitual entre els p o b h
caqadors fins awi dia.
Posteriorment, la cova coneix un abandó prolongat, per banda de I'home, que és aprofitat
per unes altres especies amb una finalitat distinta: les rates-penades hi instal.len les seues
colbnies de cria, com queda demostrat per .
I'aparició de restes d'individus subadults. Els
rapinyaires nocturns s'hi refugien i són responsables de I'aparició d'ossos de micromamífers i
ocells, evidencia dels seus hibits alimentaris.
L'arribada de I'home neolític s'acompanya de
canvis importants, que es veuen reflectits en la
composició del conjunt faunístic. L'aparició, en
Bolumini, d'ossos corresponents a especies
domestiques, com ara ovelles, cabres i bovins,
que substitueixen als que pertanyen a cérvols i
a cabres salvatges, n'és el resultat d'un canvi en
I'estrategia de subsistencia: I'abandó de la caca
i I'adopció de la ramaderia. Aquesta, unida a
I'agricultura d'artiga, sera responsable de la
degradació del bosc holock.
L'associació de micromamífers reflecteirr
aquest canvi, ja que les especies d'espais oberts
com el talpó comú (Micmtus duodecimcostatus)
són predominants en el primer moment. En
una fase més avancada de degradació, el r a t d
(Mus spretus), habitant per excel.lencia de la
miquia mediteninia, augmenta en perjudici de
les especies forestals, I'element més característic, de les quals seria el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus).
Al llarg de tot el periode, la cova és ocupada
per I'home amb distintes finalitats, bé com a
lloc d'hibitat, com ho demostren els nombrosos ossos d'ovelles i de cabres sobre els quals
han quedat marques de trossejament i descarnament, o bé com a lloc d'estabulació de
ramats, hipbtesi recolzada en la trobada de restes bssies, en connexió anatbmica, corresponents a ovelles que van morir en la cavitat i
que no van ser aprofitades posteriorment pcI'home.
[page-n-3]
--
-
:'.
:
*,i=
-
EL ESTUDIO DE LOS RESTOS OSEOS
Rafael Martínez Valle, Pere Guillem i CaIatayud
La Arqueozoología es la disciplina auxiliar de
la A~queologíaque se ocupa del estudio e interpretación de los restos óseos aparecidos en los
yacimientos arqueológicos. Comparte con la
Paleontología un método común, ya que ambas
persiguen definir los caracteres específicos y, en
una segunda fase, los indiuiduales de los restos
analizados, empleando tanto criterios morfológicos como métricos.
Pero, si los objetiuos del estudio paleontológico
son el establecimiento de secuencias bioestratigráficas y puleoclimáticas, la Arqueozoología, además, introduce en sus análisis el estudio de
todos los elementos deriuados de la interoención
del hombre como responsable de la acumulación de huesos en los yacimientos: selección de
especies, actiuidades secundarias en relación con
el consumo de animales, etc.
La primera parte de todo estudio arqueozoológico consiste en la identificación de las especies
presentes, tanto uertebrados (macrofauna, micmfauna, auifauna e ictiofauna), como inuertebrados (malocofauna). El objetiuo posterior es establecer la secuencia "uertical: es decir, conocer la
euolución de los conjuntos óseos en el tiempo.
Paralelamente, debemos interpretar la relación
"horizontal" que se
entre los restos
óseos y SU conte~toarqueológico, tanto espacial
(estructuras de habitación, hogares), como material (cerámica, industria mica y Ósea).
La Coua de Bolumini (Beniaybeig,Alicante) ha
proporciona~oun interesante
óseo que
uamos a utilizar como ejemplo de análisis
a~queozoológico.Su estudio ha permitido conocer el medio en que uiuiemn sus primeros moradores, los cazadores del último periodo glaciar,
época caracterizada por la aparición de especies
frías como el topillo campestre (Microtus arvalis)
y la chova piquigualda (Pyrrhocorax graculus),
así como por un predominio del ciervo (Cervus
elaphus) entre las especies cazadas. Sus huesos
presentan abundantes marcas de fractura producidas para extraer la médula ósea con fines al;
menticios, práctica habitual entre los pueblos
cazadores hasta la actualidad.
Posteriormente, la cueua conoce un abandono
prolongado por el hombre que es apmvechado
por otras especies con distinta finalidad: los murciélagos instalan sus colonias de cría, como
queda demostrado por la aparición de restos de
individuos subadultos. Las rapaces nocturnas se
refugian en la cueua y son responsables de la
aparición de huesos de micromamífems y aves,
evidencia de sus hábitos alimenticios.
La llegada del hombre neolítico está acompañada de importantes cambios, que se ven reflejados en la composición del conjunto faunístico La
@8@
1
2
-
3
lm m
c
5
L M1 dret de Micmhis anmlis (talpó camperol). 2. M1 dret dePitymys duodecuncostohrs (talpó comú). 3. M1 esquerre de
Micmtus cobreme (talpó nediterrani). 4. M1 M2 d'ApodemussyIm1icus (ratoli de camp eomú). 5. Mandíbula esquerra de
Cmcidum m u l o (musaranya dombtica): a) vista lateral esquerra; b) procés articular; c) vistalateral externa.
L MI derecho de Microtus arvaüs [topillo campeshe) 2. M1 derecho de Pitymys duodecimcostatus [topillo común) 3. MI
rzquierdo de Microtus cabrerae [topillo medftenáneo) 4. M1 M2 de Apodemus sylvaticus [rolón de campo) 5. Mandíbula
quienlo de Crocidura mssula (musomña) a) uisfo Io!erol izquierdo, 6) pmcao articular, c) uista loteml externa
aparición, en Bolumini, de huesos pertenecientes
a especies domésticas: ouejas, cabras y uacunos,
que sustituye a los pertenecientes a cieruos y
cabras monteses, es el resultado de un cambio
en la estrategia de subsistencia: el abandono de
la caza y la adopción de la ganadería. Esta,
unida a la agricultura de rozas, será responsable
de la degradación del bosque holoceno.
La asociación de micromamíferos así lo refleja,
ya que las especies de espacios abiertos como el
topillo común (Microtus duodecimcostatus) son
predominantes en un primer momento. En una
fase más avanzada de degradación, el ratón
(Mus spretus), habitante por excelencia de la
maquia mediterránea, aumenta en perjuicio de
las especies forestales, cuyo elemento más característico seria el ratón de campo (Apodemus sylvaticus)
A lo largo de todo este período, la cueua es ocupada por el hombre con distintos fines, bien como
lugar de hábitat, como demuestran los numerosos
huesos de ouejas y cabras sobre los que han quedado las marcas de despiece y descarnado, o
bien como lugar de estabulación de rebaños,
hipótesis respaldada por el hallazgo de restos
óseos, en conexión anatómica, pertenecientes a
ouejas que fallecieron en la cauidad y que no fueron aprouechadasposteriormente por el hombre.
[page-n-2]
PALEONTOLOGIA 1 ARQUEOZOOLOGIA:
L'ESTUDI DE LES RESTES OSSIES
Rafael Martínez Valle, Pere Guillem i Calatayud
L'Arqueozoologia és la disciplina auxiliar de
I'Arqueologia que s'ocupa de I'estudi i la interpretació de les restes bssies aparegudes en els
jaciments arqueolbgics. Arnb la Paleontologia
comparteix un metode comú ja que les dues
busquen de definir els caricters específics i, en
una segona fase, els individuals de les restes
analitzades, emprant tant criteris morfolbgics
com metrics.
Si bé els objectius de I'estudi paleontolbgic
són i'establiment de seqükncies biostratigrifiques i paleoclim?ttiques, I'Arqueozoologia, a
més a més, introdueix en les seues anilisis
i'estudi de tots els elements derivats de la intervenció de I'home com a responsable de I'acu-
H h e r de cérvol de la Cova de Bolumini Peniarbelg).
Húmem de c i e m de Coua de Bolumini @eniarbei@.
mulació d'ossos en els jaciments: selecció
d'especies, activitats secundiries en relació
amb el consum d'animals, etc.
La primera part de tot estudi arqueozoolbgic
consisteix en la identificació de les especies
presents, tant de vertebrats (macrofauna, microfauna, avifauna i ictiofauna), com d'invertebrats (malacofauna). L'objectiu posterior és
establir la seqiiencia "vertical", és a dir, conéixer I'evolució dels conjunts ossis en el temps.
Paral.lelament, hem d'interpretar la relació
"horitzontal" que s'estableix entre les restes
bssies i el seu context arqueolbgic, tant espacial
(estructures d'habitació, liars), com material
(cerámica, indústria lítica i bssia).
La Cova de Bolumini (Beniarbeig, Alacant) hrr
proporcionat un interessant conjunt ossi qu@
utilitzarem com a exemple d'anilisi arqueozs
olbgica. L'estudi d'aquesta cova ha permés d e
conéixer el medi en que van viure eIs seus prk
mers residents, els caqadors de I'últim períob
glacial, epoca caracteritzada per l'aparici&
d'espkcies fredes com el talpó camperol
(Microtus arvalis) i la gralla de bec groe
(Pyrrhocorax graculus), com també per un pr@
domini del cérvol (Ceruus elaphus) entre le,
especies cacades, els ossos dels quals preserl.
ten nombrases traces de fractura produi'des peri
a extraure'n el moll de I'os amb finalitats ale
mentiries, practica habitual entre els p o b h
caqadors fins awi dia.
Posteriorment, la cova coneix un abandó prolongat, per banda de I'home, que és aprofitat
per unes altres especies amb una finalitat distinta: les rates-penades hi instal.len les seues
colbnies de cria, com queda demostrat per .
I'aparició de restes d'individus subadults. Els
rapinyaires nocturns s'hi refugien i són responsables de I'aparició d'ossos de micromamífers i
ocells, evidencia dels seus hibits alimentaris.
L'arribada de I'home neolític s'acompanya de
canvis importants, que es veuen reflectits en la
composició del conjunt faunístic. L'aparició, en
Bolumini, d'ossos corresponents a especies
domestiques, com ara ovelles, cabres i bovins,
que substitueixen als que pertanyen a cérvols i
a cabres salvatges, n'és el resultat d'un canvi en
I'estrategia de subsistencia: I'abandó de la caca
i I'adopció de la ramaderia. Aquesta, unida a
I'agricultura d'artiga, sera responsable de la
degradació del bosc holock.
L'associació de micromamífers reflecteirr
aquest canvi, ja que les especies d'espais oberts
com el talpó comú (Micmtus duodecimcostatus)
són predominants en el primer moment. En
una fase més avancada de degradació, el r a t d
(Mus spretus), habitant per excel.lencia de la
miquia mediteninia, augmenta en perjudici de
les especies forestals, I'element més característic, de les quals seria el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus).
Al llarg de tot el periode, la cova és ocupada
per I'home amb distintes finalitats, bé com a
lloc d'hibitat, com ho demostren els nombrosos ossos d'ovelles i de cabres sobre els quals
han quedat marques de trossejament i descarnament, o bé com a lloc d'estabulació de
ramats, hipbtesi recolzada en la trobada de restes bssies, en connexió anatbmica, corresponents a ovelles que van morir en la cavitat i
que no van ser aprofitades posteriorment pcI'home.
[page-n-3]