El poblat iber de la Celadilla està situat en el Cerro de la Muela i deu el seu nom a la partida on se situa. 
Els ibers van trobar en La Celadilla un enclavament on instal·lar-se i dominar tota l'horta del Túria entre els segles V i IV a. de C. De la part intervinguda fins hui, s'observa part de la muralla (amb fins a 5,5 m d'ample), una torre vigía de més de 9 metres, un carrer perimetral que circumda el poblat i 9 habitacions amb diferents usos. 
El que fa singular aquest poblat és la troballa d'esquelets humans. Han sigut trobats...

Poblat fortificat situat en la Muelal de Santa Catalina que domina l'àmplia vall d'Aras de los Olmos. La seua extensió i la magnitud de les seues estructures defernsivas li confereixen un caràcter excepcional. 
L'accés proximo a recursos i el control sobre el corredor natural feia les terres d'interior va afavorir la continuïtat de l'ocupació de l'assentament des del Bronze final (Segles XII-X aC) fins a l'Ibèric Ple (segles V i IV aC). 
Es...

La Seña o Aceña és una xicoteta aldea edetana murallada ocupada entre els segles VI i II abans de la nostra era. La comunitat de llauradors que l’habitava es dedicava a l’explotació agrícola i ramadera de les terres del seu entorn. En una de les cases es va documentar una almàssera i dues grans pedres per al premsat de l’oliva. Altres activitats econòmiques van estar relacionades amb la transformació i la comercialització del metall. 
Està situada en una extensa plana, al costat de la rambla de la Seña o Castellarda, que té un flux...

Caseriu murallat destinat a l’explotació agrària i ramadera, ocupat entre els segles V i III abans de la nostra era. Va ser la residència, al final d’aquest període, d’una família de l’elit edetana que convivia amb un grup de persones al seu servei.
El poblat, totalment excavat, ocupa un xicotet relleu poc prominent al nord dels promontoris de Tres Pics, separats dels relleus principals de la serra Calderona per sengles corredors que comuniquen Llíria i Casinos amb el Pla de Bernabé, i que junts conformen el pla cultivat pels seus...

Gran ciutat habitada entre els segles V i II abans de la nostra era, identificada amb l’antiga Edeta a partir de les cites d’alguns autors clàssics com Claudi Ptolemeu. Va ser el lloc de residència d’una elit aristocràtica i guerrera que controlava un ampli territori en què es disseminaven aldees i caserius dedicats a l’explotació dels recursos agrícoles i ramaders, com ara el Castellet de Bernabé o La Seña, i una xarxa defensiva de fortins, com el Puntal dels Llops.
Ha sigut excavada i consolidada parcialment, i encara que la ciutat...

Fortalesa per a la defensa i la vigilància del territori edetà ocupada entre els segles V i II abans de la nostra era. Ubicada als contraforts meridionals de la Serra Calderona, va ser la residència d’un aristòcrata, membre de l’elit guerrera eqüestre d’Edeta, la seua família i la gent que depenia d’ella.
Destaca la seua impressionant muralla, la torre de guaita i un conjunt d’habitacions obertes a un carrer central que recorre longitudinalment l’assentament.
A més de les activitats militars, les excavacions van mostrar que al...

Oppidum dels segles VI i el IV abans de la nostra era que va ocupar una xicoteta lloma immediata a la plana litoral valenciana i al riu Carraixet, i a pocs quilòmetres del litoral mediterrani, conformat en aquella època per extenses marjals i llacunes.
Gràcies a la seua posició, entre les grans ciutats d’Edeta i Arse va exercir un paper d’intermediació comercial entre ambdues.
S’ha excavat la part frontal d’una gran muralla que el delimitava amb torres, i un sector de grans habitatges i part d’un carrer. La muralla i les cases es...

A l’oest de la ciutat de València, en el paratge de la Vallesa de Mandor, es troba el poblat de l’Edat del Bronze de la Lloma de Betxí de Paterna.

Conegut des de 1928, va començar a excavar-se en 1984 pel SIP, sota la direcció de Maria Jesús de Pedro. Datat entre el 1800 i el 1300 aC, va ser construït sobre un turó d’escassa altura i conserva les restes d’una gran edificació amb tres habitacions i un corredor lateral, i murs de pedra que conserven una alçaria entre 1 i 2’5 metres. L’incendi que el va destruir, fa 3.500...