Obres d'ampliació en 2006

Oppidum sobre un turó ocupat entre els segles VII i I abans de la nostra era, i que va tindre la seua màxima esplendor al segle IV, moment en què va adquirir l’aspecte monumental que el caracteritza. Destaca el complex sistema defensiu que protegeix la part oriental del recinte, del qual es conserven diversos panys de muralla, restes d’una torrassa, la porta principal i diversos antemurals, i també un fossat tallat en la roca. Es conserven així mateix algunes estances obertes a un espai central on hi ha una gran cisterna. El conjunt ens ofereix...

Les excavacions en Los Villares (Caudete de las Fuentes) es van iniciar en els anys 1950-1960 i des de 1980 estan dirigides per Consuelo Mata, de la Universitat de València.

El jaciment de Los Villares, identificat com l'antiga ciutat ibèrica de Kelin a partir dels estudis numismàtics, es troba en el terme municipal de Caudete de las Fuentes (València) i té una extensió aproximada de 10 hectàrees. Se situa prop del naixement del riu Madre, en una lloma que s'eleva 800 m.s.n.m., que destaca sobre el pla circumdant. El caràcter estratègic...

Jaciment localitzat al peu d’un abric rocós obert en el marge esquerre del riu Magre, a uns 4 km del nucli urbà de Requena.

Descobert en la dècada de 1980, el SIP., sota la direcció de Joaquim Juan Cabanilles, ha dut a terme, entre 2000 i 2004, diverses campanyes d’excavació centrades en dos sectors: una àrea d’habitació, determinada per un potent nivell de cendres i carbons, resultat de continuats focs de llar, amb abundants restes de fauna i de ceràmiques, algunes d’elles decorades amb incisions d’estil campaniforme; en...

Poblat ibèric fortificat localitzat a Yátova. Va estar habitat des del segle VII aC. fins a època romana imperial. Està situat en un cim secundari de Sierra Martés, a més de 1000 m d'altitud, i té una extensió aproximada d'unes 3 ha. Conserva en l'extrem sud-est, el costat més accessible, les principals estructures defensives: un fossat excavat en la roca, una torre i un tram de muralla.

El jaciment va començar a excavar-se el 2017 per iniciativa de l'Ajuntament de Yátova i actualment forma part del programa d'excavacions del...

Ciutat ibèrica murallada construïda a la part alta del puntal de la SIerra del Mugrón, a 1.050 m d’altitud sobre el nivell del mar. Compta amb unes vies d’accés úniques que daten d’època ibèrica. Es tracta d’una excepcional xarxa de camins de més de dos quilòmetres de longitud tallats en la roca i preparats per a la circulació de carros. Entre els segles V i II abans de la nostra era va ser un important punt de control del territori, de la producció agrària i dels intercanvis comercials.
Des del poblat es gaudeix d’una...

La Carència de Torís és un jaciment arqueològic que presenta restes des del Bronze Final fins al segle XII dC. Destaca per ser un oppidum de 6,9 hectàrees proveït de tres muralles construïdes en les èpoques ibèrica i romana.

«La Carència. Evolució cronològica i urbanística. Valoració dins del territori» és un projecte de investigació arqueològica que es va iniciar l'any 2001 dins del programa anual d'excavacions del Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) i del Museu de Prehistòria de València (MPV), a càrrec de la...

Es tracta d'un ampli abric en el qual apareixen representats un nombre important de motius pictòrics que s'adscriuen a l'art esquemàtic. Destaquen els de formes de meandres a més de diverses figures antropomorfes. S'observen a més dues figures zoomorfes d'estil llevantí.

El conjunt excepcional de ziga-zagues verticals i figures humanes estan realitzats amb gruixuts traços de pintura roja fosca. La majoria d'aquestes ziga-zagues són de mitjà i gran grandària. Entre els antropomorfs destaquen els de gran grandària, formats per una...

Las Cuevas de la Araña pertany a l'Art Rupestre Llevantí, declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat. Contenen una de les representacions més famoses d'aquest art, la recol·lecció de la mel.

Les coves van ser descobertes a inicis del segle XX l'any 1920 per J. Poch i estudiades aqueix mateix any per Eduardo Hernández Pacheco. El seu complet estudi va ser publicat l'any 1924 en les memòries de la Comissió d'Investigacions Paleontològiques i Prehistòriques del Museu de Ciències Naturals de Madrid.