La casa. Arquitectura i materials de construcció
María Jesús de Pedro Michó
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
2015
[page-n-1]
[ 52 ]
[page-n-2]
La casa. Arquitectura i
materials de construcció
María Jesús de Pedro Michó, Eva Ripollés Adelantado, Laura Fortea Cervera
Museu de Prehistòria-SIP
El procés de sedentarització, que es va iniciar en el neolític, té la seua culminació entre el III i el II mil·lennis aC,
moment en què l’ocupació de les terres valencianes s’intensifica, sorgeixen nous patrons de poblament, es generalitza el soterrament individual en l’àmbit domèstic,
es produeix una major diversificació de les arquitectures
domèstiques i apareixen centenars de poblats xicotets que
ocupen vessants i també llocs prominents d’accés difícil.
Per primera vegada, la pedra és el material més utilitzat per
a la construcció dels habitatges que, generalment, són de
planta rectangular. Els vessants dels turons es condicionen
amb la construcció de plataformes i terrasses, i els murs i
les muralles construïts amb filades successives de pedra
es converteixen en testimoniatge del poblament i de l’empremta deixada pels grups humans sobre el paisatge.
En relació amb les noves pràctiques agrícoles es
documenten estructures d’emmagatzematge per al cereal,
< Reconstrucció del poblat de la Lloma de Betxí.
Dibuix d’A. Sánchez.
graners o sitges, que asseguren la subsistència del grup
humà mitjançant un consum escalonat de la producció i
garanteixen la llavor de la collita següent. D’altra banda, la
ubicació diversificada dels poblats, de vegades allunyats
dels cursos d’aigua, genera nous sistemes de captació i
d’emmagatzematge d’aquest recurs tant important, com
ara pous i cisternes que reflecteixen la preocupació per
l’aprovisionament d’aigua i l’alt grau d’organització social.
Les cases poden estar formades per unes quantes
habitacions on es desenvolupen activitats diverses, tant
domèstiques com especialitzades. Així es documenten
divisions internes com ara barandats de canyís, fang o
fusta, de consistència fràgil; paviments o plataformes fets
de còdols i pedres menudes; bancs o prestatges, suports
circulars de fang endurit, basses o cubetes enlluïdes, forns amb base de pedres i coberta de volta de terra; graners
de dimensions reduïdes per al cereal, fets de fusta i brancatge, situats a una certa altura per a evitar la humitat i
afavorir la ventilació; llenyers; bases de pedra per a molins i mans de molí, etc.
[ 53 ]
[page-n-3]
Reconstrucció virtual del poblat i de l ’entorn.
Un edifici singular. Les habitacions I i II, i el Corredor oest.
Els materials de construcció utilitzats es troben,
generalment, en les proximitats dels assentaments: la pedra per a alçar murs, enllosats o empedrats; la terra per a
la travada de murs, sòls, arrebossats i enlluïts; i la fusta i
altres elements d’origen vegetal per a les bigues i pals, i
també per a la carcasa de la sostrada.
[ 54 ]
La Lloma de Betxí mostra, en la seua organització,
un domini correcte de les tècniques constructives en pedra
i fang, i una adequació excel·lent a la topografia del turó.
Prova del qual són la construcció de bancals, terrasses, espais de vivenda i cisternes realitzats amb murs de pedres i
terra (de Pedro, 1998).
En la part superior del turó, directament sobre el
sòl original de la muntanya, se situa la construcció més
antiga, aprofitant una plataforma natural d’aproximadament 50 x 20 m, orientada de nord a sud. Es tracta d’un
gran habitatge o edificació de planta rectangular, de 34 x
10 m, que està dividit en dos grans departaments o habitacions separats per un mur, i una estança allargada que
forma una mena de corredor o passadís a l’oest d’aquestes habitacions.
[page-n-4]
Per la seua banda, el Corredor oest amida 2 m
d’amplària i la seua longitud supera els 30 m. L’accés des
de l’exterior es fa per una porta situada en l’extrem sud
del corredor, oberta al vessant meridional del poblat. Allí,
una rampa de pedra i terra d’1 m d’amplària, limitada per
terrasses o bancals, ascendeix en ziga-zaga des de la part
baixa del turó. El seu extrem nord s’obri a un espai poc
definit potser per mitjà d’una rampa o d’escalons. Pel que
fa a la comunicació amb els altres dos departaments, es
desconeix la seua ubicació exacta en el mur meridional
de l’Habitació I.
En l’interior de l’edifici, la presència d’una sèrie de
pedres planes de forma quadrangular d’uns 40 cm de costat, alineades en dues fileres paral·leles als murs i entre
si, s’interpreta com a base dels pals que van sustentar la
sostrada, que degué ser plana, com una construcció en
terrassa, o amb una inclinació suau. La fusta carbonitzada trobada sobre el sòl d’ocupació, Pinus halepensis (pi
blanc) i Quercus ilex (alzina), facilita aquesta interpretació.
La casa. Arquitectura i materials de construcció. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
Els seus murs són de pedra d’1 m d’amplària,
d’aparell irregular de grandària mitjana, sense carejar i
travat amb terra; la seua disposició és descurada en l’interior i més acurada en l’exterior, amb pedres més grans,
lleugerament desbastades i col·locades de manera ordenada. Al llarg del seu perímetre els murs estan revestits per
un enlluït o arrebossat fet amb la mateixa terra de trava;
conserven altures superiors a 1 m i arriben a superar els
2,50 m en l’extrem nord de l’edificació, i degueren ser de
pedra en la seua totalitat, amb finestretes d’il·luminació
o ventilació que se situarien a una gran altura. Una porta
d’1 m d’amplària, oberta en el mur mitger que hi ha entre
ambdues habitacions, comunica els dos grans departaments, mentre que l’accés des de l’exterior es fa per una altra porta, d’1,50 m d’amplària, oberta en el mur oriental de
la casa i que dóna eixida a una gran terrassa en el vessant
est. De sud a nord, la primera de les habitacions amida
14 m de longitud i 5-6 m d’amplària, i la segona, 17 m de
longitud i 4-5 m d’amplària.
[ 55 ]
[page-n-5]
Murs enlluïts de les habitacions I i II
i sòl d’ocupació cremat.
[ 56 ]
Els pins són l’espècie més abundant i la seua distribució
sobre el sòl és heterogènia i desordenada, i estan mesclats amb les restes de morter de terra o tàpia procedents
de la sostrada de la qual formaven part, mentre que les
carrasques s’associen a les dues sèries longitudinals de
pedres planes. Les empremtes que canyes i brancatge
han deixat en els fragments de tàpia, junt amb les restes
de pins, indiquen que aquesta constava d’una carcassa
de bigues i travesseres de troncs de pi sense escairar, entrecreuats i units per mitjà de cordes d’espart, recoberta
per una altra més lleugera de canyes i brancatge (llentiscle, ullastre, espart, argilagues, etc.) sobre la qual s’estendria un llit de terra argilosa que impermeabilitzaria la
coberta. La sostrada descansava sobre les dues fileres de
pals de carrasques, de major diàmetre que els pins i més
resistents, i sobre els murs.
El volum de la sedimentació depositada entre
les parets, bàsicament pedres i morter de terra, i l’altura
conservada per aquestes permeten restituir un alçat total entre 4 i 6 m d’altura. L’edificació descansa, sense cap
tipus de fonamentació o preparació prèvia, sobre el sòl
natural de la muntanya, com ja s’ha dit, i sense evidències
de construccions anteriors. En el seu interior, tal com es
detalla en el capítol següent, diverses estructures es relacionen amb les activitats exercides: un banc adossat al
mur E de l’Habitació I i diferents murets de terra interpretats com a suports o escudellers per a recipients ceràmics;
dos forns de terra amb carcassa de lloses i coberta de
volta; clotets per a contindre cereal; una plataforma feta
de còdols i un llenyer, o la fusta procedent d’estructures
caigudes, com ara entresolats o prestatges. L’aixovar domèstic, compost per més de 150 vasos ceràmics, indústria
lítica i òssia, objectes metàl·lics i elements d’adorn, mostra igualment àrees d’activitat diverses, com una zona
d’emmagatzematge, amb una gran part de la vaixella
ceràmica i del cereal recuperat; una àrea de mòlta amb
molins i mans de molí; un conjunt de peces de teler que
indica una activitat tèxtil, i les restes d’espart trenat, testimoni del treball de cistelleria. Objectes de pedra com ara
martells, mans de molí i còdols de quarsita es disposen al
[page-n-6]
El Corredor oest, una vegada finalitzada la seua excavació.
Accés al Corredor oest des del sud. Detall de la pedra de la
polleguera.
costat d’una paret, i un conjunt de dents de falç al costat
del mur del corredor lateral. Destaca l’absència de restes
de fauna i de foguers, per la qual cosa cal suposar que les
habitacions es netejaven amb regularitat.
En l’extrem septentrional de la plataforma, que
correspon a la seua cota més baixa, es troba una altra
gran edificació separada de l’anterior per un espai de 4 m
d’amplària, que no s’ha excavat i que pareix correspondre
a una construcció massissa, potser una rampa escalonada al final del Corredor oest. És l’Habitació III, de 8 x 10 m,
de planta aproximadament circular o absidal amb murs
d’aparell irregular i pedres de grandària xicoteta i mitjana, travat amb terra, amb una amplària d’1 m i recobert
per un enlluït de terra. Sobre el sòl, de terra piconada i
cremat per l’acció del foc, algunes pedres grans i planes
s’interpreten com a base dels pals que sostenien la sostrada, mentre que unes altres restes s’identifiquen amb
murets o estructures de terra endurida per a suport de vasos ceràmics. A la part més meridional, un banc gran, delimitat per un mur de pedres de grans mides, anuncia la
proximitat de la paret que tancaria l’estructura per aquest
costat. El sòl descansa sobre una preparació de pedres i
terra groga, per damunt d’una capa de terra grisa cendrosa amb abundants restes de fauna i de ceràmica, a manera d’anivellació sobre la roca.
Les cisternes
En estreta relació amb la gran edificació es troba la
cisterna apareguda al vessant sud, adossada a l’Habitació
I en el seu extrem meridional. És de planta oval, construïda bàsicament de terra rogenca, i únicament utilitza la pedra com a carcassa interna. La construcció s’adapta a les
La casa. Arquitectura i materials de construcció. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
L’Habitació III
[ 57 ]
[page-n-7]
[ 58 ]
Sòl d’ocupació de l’Habitació II, ceràmica cremada i
fragmentada i molí adossat al mur occidental.
Forats de pal sobre el sòl de l’Habitació III.
irregularitats tant del mur com del sòl rocós i està revestida per una capa grossa d’argila grisa que va servir com
a capa d’aïllament contra la humitat o com a revestiment
impermeable. La seua funció com a cisterna o aljub està
confirmada per les anàlisis sedimentològiques fetes i la
seua datació és contemporània a la de l’habitatge contigu. La seua capacitat, atenent al seu perímetre i a la seua
profunditat, era de 5,25 m3, per la qual cosa es tracta d’un
aprovisionament d’aigua modest destinat a cobrir les necessitats mínimes del grup, que arreplega l’aigua de la coberta en terrassa de l’Habitació I. Segons pareix, la cisterna
estava situada en una espècie de porxo o terrassa delimitada per un mur de pedra, al costat del camí que puja des
del sud, i a la qual s’accedeix des del Corredor oest.
En l’extrem oposat del poblat, al costat de la porta
d’entrada a la casa, es troba una altra cisterna també de
planta oval, de dimensions més reduïdes però de major
profunditat, amb una capacitat de 5,70 m3. Situada al
vessant oriental, en una posició prou elevada respecte al
sòl de l’edificació, podria estar associada a l’Habitació III
o a la plataforma massissa que hi ha al final del Corredor
oest. Està construïda amb pedres de grandària xicoteta i
mitjana, travades amb terra i disposades en filades que se
superposen en talús per a donar amplitud a la part superior. El revestiment d’argila de les parets és molt gruixut i
[page-n-8]
recobreix igualment la base de l’estructura que s’encaixa
directament sobre el sòl natural de la muntanya. La seua
datació ha de ser posterior a la construcció de la vivenda,
encara que també contemporània al seu ús.
Es pot suposar que ambdues cisternes estarien cobertes amb taulers de fusta per a conservar l’aigua neta.
La part superior del turó va ser la zona del poblat
que es va ocupar inicialment amb la construcció de les
dues grans habitacions i del corredor, per a la qual cosa
es van condicionar prèviament els vessants amb la construcció d’un gran mur en talús que recorre tot el costat
oest del turó i d’una sèrie de terrasses en el costat est que
amplien l’espai de circulació. Una remodelació d’aquest
espai origina, posteriorment, la construcció de l’Habitació
III i tot un sistema de terrasses al vessant, fet amb grans
murs atalussats que formen plataformes i transformen
substancialment el perfil original de la muntanyeta, l’extensió total de la qual es calcula al voltant de 3.750 m2.
Al voltant de les construccions de la part superior,
les terrasses corresponen fonamentalment a espais oberts,
i no s’hi han observat estructures d’habitació. El traçat dels
murs segueix les corbes de nivell del turó escalonant-se en
el pendent mitjançant una disposició atalussada del seu
parament.
En les últimes campanyes d’excavació s’han identificat noves construccions en terrassa, com també un camí
Cisterna localitzada al vessant meridional, al costat de l’Habitació I.
Cisterna localitzada entre les habitacions II i III, al costat del vessant
oriental.
empedrat amb còdols que ascendeix des de la part mitjana del vessant oriental. Al costat de la porta de la casa, les
plataformes o terrasses estan assenyalades per murs de
pedra de disposició atalussada no molt acurada, deixant
la cara externa visible i omplint amb terra l’interior fins a
anivellar i crear espais plans. La zona pareix correspondre
a un femer on s’han recuperat nombroses restes de fauna
i ceràmica molt fragmentada, grans de collar abundants,
bellotes carbonitzades i restes d’estructures de terra en-
La casa. Arquitectura i materials de construcció. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
Les terrasses
[ 59 ]
[page-n-9]
Sector oest: mur en talús i mur del Corredor.
lluïdes. En el mateix sector s’ha localitzat una fossa circular d’1 m de diàmetre, excavada en el conglomerat de
base de la muntanya, que es trobava pràcticament buida.
Altres instal·lacions en l’extrem sud-est corresponen, almenys, a dos departaments xicotets de planta quadrangular, adossats a l’Habitació I; i a una cubeta o bassa de
planta aproximadament rectangular, feta amb murets de
terra enlluïts.
En el mateix vessant oriental s’ha localitzat un soterrament humà en posició secundària d’un individu senil, al costat del qual es trobava l’esquelet d’un gos en posició primària. I en el sector occidental, en la base del gran
mur atalussat que tanca l’edificació, un altre soterrament
[ 60 ]
Sector est: mur oriental de les habitacions I i II, empedrat de
còdols al vessant i murs en talús de les terrasses.
humà en posició primària, orientat en sentit est-oest, amb
cames i braços flexionats i el cap girat cap al nord, sense
aixovar, delimitat per una espècie d’estructura de pedres
de forma circular.
Cronologia
En resum, es tracta d’un poblat xicotet les construccions d’habitatge del qual es troben en la part superior del turó. Les terrasses escalonades als vessants, les
zones de pas i de circulació i els punts d’aprovisionament
d’aigua com les cisternes completen la descripció. La seua
seqüència cultural comprén el bronze antic i ple, d’acord
amb les datacions absolutes de què disposem.
[page-n-10]
DATA BP
3.565±55
3.725±60
3.645±65
3.505±55
3.440±70
3.460±80
3.640±70
3.500±60
3.650±40
3650±40
3400±40
3570±40
CAL BC 2σ
CAL BC DIRECTA
2.034-1.743
1913
2.289-1.936
2.153
2.147-1.873
2.034
1.946-1.682
1.861/1.848/1.846
1.870-1.830 / 1.780-1660 1.735
1.885-1.670
1.750
2.120-2.080 / 2.050-1.900 1.975
1.900-1.740
1.865, 1.835, 1.780
2.140-1.910
2.020 (AMS)
2140-1910
2.020
1760-1610
1690
2030-1770
TIPO MUESTRA
Pinus halepensis, sostre Hab I-II
Pinus halepensis, sostre Hab I-II
Pinus halepensis, carbó dispers I-II
Pinus halepensis, carbó dispers I-II
Cereal, sòl d’ocupació Hab I-II
Cereal, sòl d’ocupació Hab I-II
Cereal, preparació sòl Hab III
Pinus halepensis, sostre Hab III
Bellotes, Ext. Hab I-II
Os humà, Sector Este
Os humà, Sector Oeste
Cereal, sòl d’ocupació Hab III
Quadro cronològic amb les datacions absolutes del jaciment.
Les mostres de fusta carbonitzada procedents de
la coberta de l’edifici i de carbó dispers totes elles de pi,
permeten datar la construcció al principi del II mil·lenni aC. I la seua destrucció al voltant del 1600-1500 aC,
d’acord amb dues mostres de cereal carbonitzat trobat
sobre el terra de les habitacions I i II. De l’Habitació III una
data prèvia a la construcció, al voltant de 1900 aC, procedeix de la neteja de sòls existents amb anterioritat, de les
habitacions pròximes, i una datació de la fusta utilitzada
Departament adossat a l’Habitació I, al vessant oriental.
en la construcció de la seua sostrada se situa cap al 16001500 aC. Desconeixem el moment de la seua destrucció,
que considerem posterior a les altres habitacions basant-nos en la seua cultura material i en aspectes tècnics
de la seua construcció.
La casa. Arquitectura i materials de construcció. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
LABORATORIO
Ly - 5052
Ly - 5053
Ly - 5054
Ly - 5055
Beta 123553
Beta 123554
Beta 123555
Beta 135698
Beta 164645
Beta 195317
Beta 195318
Beta 298123
[ 61 ]
[page-n-11]
[ 52 ]
[page-n-2]
La casa. Arquitectura i
materials de construcció
María Jesús de Pedro Michó, Eva Ripollés Adelantado, Laura Fortea Cervera
Museu de Prehistòria-SIP
El procés de sedentarització, que es va iniciar en el neolític, té la seua culminació entre el III i el II mil·lennis aC,
moment en què l’ocupació de les terres valencianes s’intensifica, sorgeixen nous patrons de poblament, es generalitza el soterrament individual en l’àmbit domèstic,
es produeix una major diversificació de les arquitectures
domèstiques i apareixen centenars de poblats xicotets que
ocupen vessants i també llocs prominents d’accés difícil.
Per primera vegada, la pedra és el material més utilitzat per
a la construcció dels habitatges que, generalment, són de
planta rectangular. Els vessants dels turons es condicionen
amb la construcció de plataformes i terrasses, i els murs i
les muralles construïts amb filades successives de pedra
es converteixen en testimoniatge del poblament i de l’empremta deixada pels grups humans sobre el paisatge.
En relació amb les noves pràctiques agrícoles es
documenten estructures d’emmagatzematge per al cereal,
< Reconstrucció del poblat de la Lloma de Betxí.
Dibuix d’A. Sánchez.
graners o sitges, que asseguren la subsistència del grup
humà mitjançant un consum escalonat de la producció i
garanteixen la llavor de la collita següent. D’altra banda, la
ubicació diversificada dels poblats, de vegades allunyats
dels cursos d’aigua, genera nous sistemes de captació i
d’emmagatzematge d’aquest recurs tant important, com
ara pous i cisternes que reflecteixen la preocupació per
l’aprovisionament d’aigua i l’alt grau d’organització social.
Les cases poden estar formades per unes quantes
habitacions on es desenvolupen activitats diverses, tant
domèstiques com especialitzades. Així es documenten
divisions internes com ara barandats de canyís, fang o
fusta, de consistència fràgil; paviments o plataformes fets
de còdols i pedres menudes; bancs o prestatges, suports
circulars de fang endurit, basses o cubetes enlluïdes, forns amb base de pedres i coberta de volta de terra; graners
de dimensions reduïdes per al cereal, fets de fusta i brancatge, situats a una certa altura per a evitar la humitat i
afavorir la ventilació; llenyers; bases de pedra per a molins i mans de molí, etc.
[ 53 ]
[page-n-3]
Reconstrucció virtual del poblat i de l ’entorn.
Un edifici singular. Les habitacions I i II, i el Corredor oest.
Els materials de construcció utilitzats es troben,
generalment, en les proximitats dels assentaments: la pedra per a alçar murs, enllosats o empedrats; la terra per a
la travada de murs, sòls, arrebossats i enlluïts; i la fusta i
altres elements d’origen vegetal per a les bigues i pals, i
també per a la carcasa de la sostrada.
[ 54 ]
La Lloma de Betxí mostra, en la seua organització,
un domini correcte de les tècniques constructives en pedra
i fang, i una adequació excel·lent a la topografia del turó.
Prova del qual són la construcció de bancals, terrasses, espais de vivenda i cisternes realitzats amb murs de pedres i
terra (de Pedro, 1998).
En la part superior del turó, directament sobre el
sòl original de la muntanya, se situa la construcció més
antiga, aprofitant una plataforma natural d’aproximadament 50 x 20 m, orientada de nord a sud. Es tracta d’un
gran habitatge o edificació de planta rectangular, de 34 x
10 m, que està dividit en dos grans departaments o habitacions separats per un mur, i una estança allargada que
forma una mena de corredor o passadís a l’oest d’aquestes habitacions.
[page-n-4]
Per la seua banda, el Corredor oest amida 2 m
d’amplària i la seua longitud supera els 30 m. L’accés des
de l’exterior es fa per una porta situada en l’extrem sud
del corredor, oberta al vessant meridional del poblat. Allí,
una rampa de pedra i terra d’1 m d’amplària, limitada per
terrasses o bancals, ascendeix en ziga-zaga des de la part
baixa del turó. El seu extrem nord s’obri a un espai poc
definit potser per mitjà d’una rampa o d’escalons. Pel que
fa a la comunicació amb els altres dos departaments, es
desconeix la seua ubicació exacta en el mur meridional
de l’Habitació I.
En l’interior de l’edifici, la presència d’una sèrie de
pedres planes de forma quadrangular d’uns 40 cm de costat, alineades en dues fileres paral·leles als murs i entre
si, s’interpreta com a base dels pals que van sustentar la
sostrada, que degué ser plana, com una construcció en
terrassa, o amb una inclinació suau. La fusta carbonitzada trobada sobre el sòl d’ocupació, Pinus halepensis (pi
blanc) i Quercus ilex (alzina), facilita aquesta interpretació.
La casa. Arquitectura i materials de construcció. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
Els seus murs són de pedra d’1 m d’amplària,
d’aparell irregular de grandària mitjana, sense carejar i
travat amb terra; la seua disposició és descurada en l’interior i més acurada en l’exterior, amb pedres més grans,
lleugerament desbastades i col·locades de manera ordenada. Al llarg del seu perímetre els murs estan revestits per
un enlluït o arrebossat fet amb la mateixa terra de trava;
conserven altures superiors a 1 m i arriben a superar els
2,50 m en l’extrem nord de l’edificació, i degueren ser de
pedra en la seua totalitat, amb finestretes d’il·luminació
o ventilació que se situarien a una gran altura. Una porta
d’1 m d’amplària, oberta en el mur mitger que hi ha entre
ambdues habitacions, comunica els dos grans departaments, mentre que l’accés des de l’exterior es fa per una altra porta, d’1,50 m d’amplària, oberta en el mur oriental de
la casa i que dóna eixida a una gran terrassa en el vessant
est. De sud a nord, la primera de les habitacions amida
14 m de longitud i 5-6 m d’amplària, i la segona, 17 m de
longitud i 4-5 m d’amplària.
[ 55 ]
[page-n-5]
Murs enlluïts de les habitacions I i II
i sòl d’ocupació cremat.
[ 56 ]
Els pins són l’espècie més abundant i la seua distribució
sobre el sòl és heterogènia i desordenada, i estan mesclats amb les restes de morter de terra o tàpia procedents
de la sostrada de la qual formaven part, mentre que les
carrasques s’associen a les dues sèries longitudinals de
pedres planes. Les empremtes que canyes i brancatge
han deixat en els fragments de tàpia, junt amb les restes
de pins, indiquen que aquesta constava d’una carcassa
de bigues i travesseres de troncs de pi sense escairar, entrecreuats i units per mitjà de cordes d’espart, recoberta
per una altra més lleugera de canyes i brancatge (llentiscle, ullastre, espart, argilagues, etc.) sobre la qual s’estendria un llit de terra argilosa que impermeabilitzaria la
coberta. La sostrada descansava sobre les dues fileres de
pals de carrasques, de major diàmetre que els pins i més
resistents, i sobre els murs.
El volum de la sedimentació depositada entre
les parets, bàsicament pedres i morter de terra, i l’altura
conservada per aquestes permeten restituir un alçat total entre 4 i 6 m d’altura. L’edificació descansa, sense cap
tipus de fonamentació o preparació prèvia, sobre el sòl
natural de la muntanya, com ja s’ha dit, i sense evidències
de construccions anteriors. En el seu interior, tal com es
detalla en el capítol següent, diverses estructures es relacionen amb les activitats exercides: un banc adossat al
mur E de l’Habitació I i diferents murets de terra interpretats com a suports o escudellers per a recipients ceràmics;
dos forns de terra amb carcassa de lloses i coberta de
volta; clotets per a contindre cereal; una plataforma feta
de còdols i un llenyer, o la fusta procedent d’estructures
caigudes, com ara entresolats o prestatges. L’aixovar domèstic, compost per més de 150 vasos ceràmics, indústria
lítica i òssia, objectes metàl·lics i elements d’adorn, mostra igualment àrees d’activitat diverses, com una zona
d’emmagatzematge, amb una gran part de la vaixella
ceràmica i del cereal recuperat; una àrea de mòlta amb
molins i mans de molí; un conjunt de peces de teler que
indica una activitat tèxtil, i les restes d’espart trenat, testimoni del treball de cistelleria. Objectes de pedra com ara
martells, mans de molí i còdols de quarsita es disposen al
[page-n-6]
El Corredor oest, una vegada finalitzada la seua excavació.
Accés al Corredor oest des del sud. Detall de la pedra de la
polleguera.
costat d’una paret, i un conjunt de dents de falç al costat
del mur del corredor lateral. Destaca l’absència de restes
de fauna i de foguers, per la qual cosa cal suposar que les
habitacions es netejaven amb regularitat.
En l’extrem septentrional de la plataforma, que
correspon a la seua cota més baixa, es troba una altra
gran edificació separada de l’anterior per un espai de 4 m
d’amplària, que no s’ha excavat i que pareix correspondre
a una construcció massissa, potser una rampa escalonada al final del Corredor oest. És l’Habitació III, de 8 x 10 m,
de planta aproximadament circular o absidal amb murs
d’aparell irregular i pedres de grandària xicoteta i mitjana, travat amb terra, amb una amplària d’1 m i recobert
per un enlluït de terra. Sobre el sòl, de terra piconada i
cremat per l’acció del foc, algunes pedres grans i planes
s’interpreten com a base dels pals que sostenien la sostrada, mentre que unes altres restes s’identifiquen amb
murets o estructures de terra endurida per a suport de vasos ceràmics. A la part més meridional, un banc gran, delimitat per un mur de pedres de grans mides, anuncia la
proximitat de la paret que tancaria l’estructura per aquest
costat. El sòl descansa sobre una preparació de pedres i
terra groga, per damunt d’una capa de terra grisa cendrosa amb abundants restes de fauna i de ceràmica, a manera d’anivellació sobre la roca.
Les cisternes
En estreta relació amb la gran edificació es troba la
cisterna apareguda al vessant sud, adossada a l’Habitació
I en el seu extrem meridional. És de planta oval, construïda bàsicament de terra rogenca, i únicament utilitza la pedra com a carcassa interna. La construcció s’adapta a les
La casa. Arquitectura i materials de construcció. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
L’Habitació III
[ 57 ]
[page-n-7]
[ 58 ]
Sòl d’ocupació de l’Habitació II, ceràmica cremada i
fragmentada i molí adossat al mur occidental.
Forats de pal sobre el sòl de l’Habitació III.
irregularitats tant del mur com del sòl rocós i està revestida per una capa grossa d’argila grisa que va servir com
a capa d’aïllament contra la humitat o com a revestiment
impermeable. La seua funció com a cisterna o aljub està
confirmada per les anàlisis sedimentològiques fetes i la
seua datació és contemporània a la de l’habitatge contigu. La seua capacitat, atenent al seu perímetre i a la seua
profunditat, era de 5,25 m3, per la qual cosa es tracta d’un
aprovisionament d’aigua modest destinat a cobrir les necessitats mínimes del grup, que arreplega l’aigua de la coberta en terrassa de l’Habitació I. Segons pareix, la cisterna
estava situada en una espècie de porxo o terrassa delimitada per un mur de pedra, al costat del camí que puja des
del sud, i a la qual s’accedeix des del Corredor oest.
En l’extrem oposat del poblat, al costat de la porta
d’entrada a la casa, es troba una altra cisterna també de
planta oval, de dimensions més reduïdes però de major
profunditat, amb una capacitat de 5,70 m3. Situada al
vessant oriental, en una posició prou elevada respecte al
sòl de l’edificació, podria estar associada a l’Habitació III
o a la plataforma massissa que hi ha al final del Corredor
oest. Està construïda amb pedres de grandària xicoteta i
mitjana, travades amb terra i disposades en filades que se
superposen en talús per a donar amplitud a la part superior. El revestiment d’argila de les parets és molt gruixut i
[page-n-8]
recobreix igualment la base de l’estructura que s’encaixa
directament sobre el sòl natural de la muntanya. La seua
datació ha de ser posterior a la construcció de la vivenda,
encara que també contemporània al seu ús.
Es pot suposar que ambdues cisternes estarien cobertes amb taulers de fusta per a conservar l’aigua neta.
La part superior del turó va ser la zona del poblat
que es va ocupar inicialment amb la construcció de les
dues grans habitacions i del corredor, per a la qual cosa
es van condicionar prèviament els vessants amb la construcció d’un gran mur en talús que recorre tot el costat
oest del turó i d’una sèrie de terrasses en el costat est que
amplien l’espai de circulació. Una remodelació d’aquest
espai origina, posteriorment, la construcció de l’Habitació
III i tot un sistema de terrasses al vessant, fet amb grans
murs atalussats que formen plataformes i transformen
substancialment el perfil original de la muntanyeta, l’extensió total de la qual es calcula al voltant de 3.750 m2.
Al voltant de les construccions de la part superior,
les terrasses corresponen fonamentalment a espais oberts,
i no s’hi han observat estructures d’habitació. El traçat dels
murs segueix les corbes de nivell del turó escalonant-se en
el pendent mitjançant una disposició atalussada del seu
parament.
En les últimes campanyes d’excavació s’han identificat noves construccions en terrassa, com també un camí
Cisterna localitzada al vessant meridional, al costat de l’Habitació I.
Cisterna localitzada entre les habitacions II i III, al costat del vessant
oriental.
empedrat amb còdols que ascendeix des de la part mitjana del vessant oriental. Al costat de la porta de la casa, les
plataformes o terrasses estan assenyalades per murs de
pedra de disposició atalussada no molt acurada, deixant
la cara externa visible i omplint amb terra l’interior fins a
anivellar i crear espais plans. La zona pareix correspondre
a un femer on s’han recuperat nombroses restes de fauna
i ceràmica molt fragmentada, grans de collar abundants,
bellotes carbonitzades i restes d’estructures de terra en-
La casa. Arquitectura i materials de construcció. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
Les terrasses
[ 59 ]
[page-n-9]
Sector oest: mur en talús i mur del Corredor.
lluïdes. En el mateix sector s’ha localitzat una fossa circular d’1 m de diàmetre, excavada en el conglomerat de
base de la muntanya, que es trobava pràcticament buida.
Altres instal·lacions en l’extrem sud-est corresponen, almenys, a dos departaments xicotets de planta quadrangular, adossats a l’Habitació I; i a una cubeta o bassa de
planta aproximadament rectangular, feta amb murets de
terra enlluïts.
En el mateix vessant oriental s’ha localitzat un soterrament humà en posició secundària d’un individu senil, al costat del qual es trobava l’esquelet d’un gos en posició primària. I en el sector occidental, en la base del gran
mur atalussat que tanca l’edificació, un altre soterrament
[ 60 ]
Sector est: mur oriental de les habitacions I i II, empedrat de
còdols al vessant i murs en talús de les terrasses.
humà en posició primària, orientat en sentit est-oest, amb
cames i braços flexionats i el cap girat cap al nord, sense
aixovar, delimitat per una espècie d’estructura de pedres
de forma circular.
Cronologia
En resum, es tracta d’un poblat xicotet les construccions d’habitatge del qual es troben en la part superior del turó. Les terrasses escalonades als vessants, les
zones de pas i de circulació i els punts d’aprovisionament
d’aigua com les cisternes completen la descripció. La seua
seqüència cultural comprén el bronze antic i ple, d’acord
amb les datacions absolutes de què disposem.
[page-n-10]
DATA BP
3.565±55
3.725±60
3.645±65
3.505±55
3.440±70
3.460±80
3.640±70
3.500±60
3.650±40
3650±40
3400±40
3570±40
CAL BC 2σ
CAL BC DIRECTA
2.034-1.743
1913
2.289-1.936
2.153
2.147-1.873
2.034
1.946-1.682
1.861/1.848/1.846
1.870-1.830 / 1.780-1660 1.735
1.885-1.670
1.750
2.120-2.080 / 2.050-1.900 1.975
1.900-1.740
1.865, 1.835, 1.780
2.140-1.910
2.020 (AMS)
2140-1910
2.020
1760-1610
1690
2030-1770
TIPO MUESTRA
Pinus halepensis, sostre Hab I-II
Pinus halepensis, sostre Hab I-II
Pinus halepensis, carbó dispers I-II
Pinus halepensis, carbó dispers I-II
Cereal, sòl d’ocupació Hab I-II
Cereal, sòl d’ocupació Hab I-II
Cereal, preparació sòl Hab III
Pinus halepensis, sostre Hab III
Bellotes, Ext. Hab I-II
Os humà, Sector Este
Os humà, Sector Oeste
Cereal, sòl d’ocupació Hab III
Quadro cronològic amb les datacions absolutes del jaciment.
Les mostres de fusta carbonitzada procedents de
la coberta de l’edifici i de carbó dispers totes elles de pi,
permeten datar la construcció al principi del II mil·lenni aC. I la seua destrucció al voltant del 1600-1500 aC,
d’acord amb dues mostres de cereal carbonitzat trobat
sobre el terra de les habitacions I i II. De l’Habitació III una
data prèvia a la construcció, al voltant de 1900 aC, procedeix de la neteja de sòls existents amb anterioritat, de les
habitacions pròximes, i una datació de la fusta utilitzada
Departament adossat a l’Habitació I, al vessant oriental.
en la construcció de la seua sostrada se situa cap al 16001500 aC. Desconeixem el moment de la seua destrucció,
que considerem posterior a les altres habitacions basant-nos en la seua cultura material i en aspectes tècnics
de la seua construcció.
La casa. Arquitectura i materials de construcció. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
LABORATORIO
Ly - 5052
Ly - 5053
Ly - 5054
Ly - 5055
Beta 123553
Beta 123554
Beta 123555
Beta 135698
Beta 164645
Beta 195317
Beta 195318
Beta 298123
[ 61 ]
[page-n-11]