Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Bases econòmiques i producció de béns
María Jesús de Pedro Michó
Eva Ripollés Adelantado
Laura Fortea Cervera
2015
[page-n-1]
[ 68 ]
[page-n-2]
Els espais domèstics
i les activitats quotidianes.
Bases econòmiques i producció de béns
María Jesús de Pedro Michó, Eva Ripollés Adelantado, Laura Fortea Cervera
Museu de Prehistòria-SIP
Atenent a l’aixovar domèstic i a les estructures i als equipaments de l’edificació de la Lloma, construïda en els moments inicials de l’ocupació del poblat, podem definir les
àrees d’activitat i les tasques que van configurar el quefer
quotidià d’una xicoteta comunitat camperola, entre 15 i
20 persones, fa més de 4.000 anys.
Tant en l’habitatge com als espais exteriors es poden reconéixer determinades activitats destinades a la
producció de béns: la ceràmica, el teixit i la cistelleria; les
eines en pedra i sílex; els estris d’os; els objectes metàl·lics,
i aquelles altres destinades al consum de béns, derivat de
les pràctiques agrícoles, la ramaderia, la caça, la pesca i
la recol·lecció. A més d’altres tasques que no es poden
detectar a partir de les restes materials, però que se’n poden inferir igualment, com ara la gestació i la criança de
xiquets i xiquetes, l’atenció de persones majors i malaltes,
< Formatgeres ceràmiques.
la higiene, la neteja de les cases, les xicotetes reparacions
de murs i sòls, etc. (de Pedro, 2006b).
Quant a l’aixovar recuperat, en l’Habitació I la ceràmica és l’element més abundant amb cent-trenta vasos
ceràmics. La resta la componen dents de falç de sílex; botons d’os i d’ivori; braçalets d’arquer de pedra, i diversos
elements d’adorn, a més d’objectes metàl·lics. La seua
distribució mostra una àrea vinculada a la preparació d’aliments i l’emmagatzematge, assenyalada per la presència
de molins barquiformes i mans de molí, recipients amb
cereal carbonitzat, bols xicotets apilats i un gran vas que
contenia altres recipients de menor grandària amb botons,
grans de collar i dents de falç. Tot això al costat d’un banc
adossat, un forn i un suport circular de fang. També s’ha
identificat una possible àrea dedicada a l’activitat tèxtil
marcada per un conjunt de vint-i-vuit pesos de teler, apilats
sobre el sòl d’ocupació. L’ús i el treball de la fusta i de fibres
vegetals està testimoniat per les nombroses restes llenyoses i cordes d’espart, carbonitzades, i també les empremtes
de fibres trenades en fragments de fang i de ceràmica.
[ 69 ]
[page-n-3]
[ 70 ]
En l’Habitació II, els vasos estan més fragmentats
i distribuïts per tota la superfície. Tanmateix, les restes de
fauna, els molins i les mans de molí són més abundants.
Hi destaca un molí de grans mides localitzat al costat del
mur occidental, col·locat sobre un suport fix de pedra i terra, adossat a la paret, i amb un xicotet canal per a abocar
el gra, que, una vegada mòlt, s’arreplegava en una cistella
situada a la part davantera, encaixada entre dos molins
de mà xicotets. Són també nombrosos els còdols de quarsita, utilitzats com a percussors, a més de dues maces que
conserven les empremtes de l’emmanegament. Els objectes metàl·lics són escassos i es troben molt deteriorats,
però cal assenyalar la troballa d’una pedra plana amb
xicotets fragments de metall adherits, que es podria interpretar com una enclusa, situada en l’extrem septentrional
de l’habitació. Les restes de cereal carbonitzat són abundants, en concentracions dins d’atuells ceràmics, disper-
ses pel sòl d’ocupació o en l’interior de xicotetes cavitats
reafonades en el pis (de Pedro, 1998).
Entre les activitats reconegudes, algunes es vinculen tradicionalment amb les dones, com la preparació
d’aliments, la mòlta o el treball tèxtil; i altres, com la manufactura lítica o la metal·lúrgia, s’associen generalment
al món masculí, si bé en contextos cronològics similars
(Sánchez Romero, 2000) s’assenyala la dona com a productora i usuària d’estris de pedra tallada que bé va poder
haver influït en les decisions sobre producció, ús i rebuig.
El fet manifest és que els habitants de la Lloma
de Betxí aprofiten tota classe de recursos orgànics i inorgànics del seu entorn més immediat com a matèries
primeres per a utilitzar-los en la construcció dels seus habitatges (pedra, fusta, llims i argiles), en la fabricació de
la ceràmica i de l’instrumental de pedra i os (argila, pedra i ossos d’animals), com a combustible per a les seues
llars (fusta) i per a la realització de les seues vestimentes
(pells, fibres vegetals, etc.). A més d’aquells altres recursos
procedents de l’agricultura i la ramaderia, i de l’aportació
calòrica que suposaria per a la seua dieta la caça, la pesca
i la recol·lecció.
Les activitats de producció de béns
La ceràmica, la matèria primera utilitzada és l’argila obtinguda als voltants de la Lloma, destinada generalment a la fabricació de recipients per a la cocció, el
[page-n-4]
consum i l’emmagatzematge d’aliments. Feta a mà, en
general són formes simples, modelades a partir d’un sol
bloc de fang o mitjançant la tècnica de bandes o anells
i, de vegades, realitzades sobre una carcassa de llata o
trama vegetal, l’empremta de la qual apareix en l’interior
d’alguns vasos.
Quant al repertori de formes, destaquen els bols
xicotets d’ús individual, que donen una referència concreta sobre la grandària i composició del grup humà; les olles
i les cassoles que, per la seua diversitat formal, mostren
formes variades de cocció i preparació dels aliments; les
gerres relacionades amb el magatzematge, i les formatgeres amb l’obtenció de productes secundaris a partir de la
llet. A més dels vasos carenats, els geminats, els coladors
i els recipients amb perforacions en el coll o cordes lligades al seu entorn, preparats per a ser penjats i penjar de
suports o estants.
La cocció de les ceràmiques es devia fer en clots
en terra, coberts per llenya, d’ací la coloració irregular de
la superfície, i possiblement aquest seria un treball dut a
terme als espais exteriors, a les terrasses. L’acabat de les
superfícies està cuidat i la presència d’alguns vasos decorats amb motius incisos complexos proven relacions
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
Olla i cassoles ceràmiques.
[ 71 ]
[page-n-5]
[ 72 ]
^^ Olles ceràmiques. ^ Bols ceràmics.
[page-n-6]
amb altres àrees peninsulars de l’edat del bronze, per la
qual cosa potser haurien de considerar-se com a objectes de prestigi.
L’activitat tèxtil i de fibres vegetals. La recuperació de restes fetes de matèria orgànica és summament
complicada, ja que es tracta de materials peribles. És el
cas de les manufactures en substàncies vegetals (fusta, lli,
espart, jonc, palla, etc.) i animals (pell i llana), encara que
de vegades és possible documentar alguna d’aquestes
activitats, bé per la presència de restes o d’empremtes, o
bé per la troballa d’útils relacionats amb elles.
A la Lloma de Betxí s’han recuperat cordes d’espart
i empremtes de fibres trenades en ceràmiques i en algu-
Recreació de dona molent.
Dibuix d’A. Sánchez.
nes estructures; també pesos de teler, peces en forma de
doble T, o ancoriformes dobles, i punxons d’os o metall
que també pogueren estar relacionats amb la producció
cistellera, cordellera i tèxtil.
L’elaboració del fil i la llata són les primeres anelles dins de la cadena tèxtil i cistellera. En el cas de la llata
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
Olla ceràmica, molí i mà de molí.
[ 73 ]
[page-n-7]
Pesos de teler amb quatre perforacions.
s’empra l’espart, fibra vegetal documentada a la Lloma
de Betxí, encara que potser el jonc i el lli també van ser
utilitzats, igual que s’ha evidenciat en altres poblats de la
mateixa cronologia, per exemple a Terlinques (Villena),
ara com ara el millor exemple de conservació de cistelles
o sacs d’espart i de fusos de fusta amb fil de jonc (Jover
et al., 2001); a la Cueva Sagrada (Lorca) amb una troballa
excepcional de teixit de lli, o en una tomba de Castellón
Alto (Galera, Granada) on va aparéixer teixit de feltre.
Quant als pesos de teler de fang de la Lloma de
Betxí, formen un conjunt de vint-i-huit peces de forma
[ 74 ]
aproximadament rectangular i amb quatre perforacions
circulars en cada extrem, de 22 a 24 cm de longitud per
12 a 14 cm d’amplària, amb un pes mitjà que oscil·la entre
1.800 i 2.000 grams. Aquestes peces es van trobar apilades
sobre el sòl d’ocupació de l’Habitació I, al costat de la porta
de comunicació entre ambdues estances, potser fou el lloc
de fabricació, assecat o emmagatzematge. La seua presència reflecteix l’existència d’activitat tèxtil al jaciment, però
desconeixem el tipus de teixit i la fibra utilitzada.
Per les seues dimensions i pes seria difícil però no
impossible la seua utilització en un teler vertical. Aquest
tipus de teler consta de dos muntants de fusta recolzats
sobre el sòl i inclinats sobre una paret de manera que
[page-n-8]
Empremta d’una cistella al costat del molí de l’Habitació II.
directa. I també hi ha serres, fetes principalment sobre
escàpules i costelles, relacionades amb activitats tèxtils i
amb el cardatge de fibres, o amb la serrada de materials
de consistència mitjana (López Padilla 1998; 2011).
A més de l’utillatge relacionat amb les activitats
econòmiques bàsiques, el grup humà que va habitar el
poblat va disposar d’una sèrie d’objectes d’adorn, entre
els quals destaquen els botons, la majoria dels quals són
de perforació simple o doble, encara que també hi ha un
exemplar de botó piramidal de base quadrada i de majors
dimensions. I d’altres peces relacionades amb l’ornament
personal com un penjoll elaborat sobre una barreta d’ivori; un gra de collar gran sobre vèrtebra d’esqual, i una gran
quantitat de grans discoïdals, per a formar part dels collars i com a elements decoratius cosits als vestits. I dues
canines de suid treballades com penjolls.
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
els fils de l’ordit estesos des d’un travesser superior pengen verticalment tensats pels pesos. L’angle que formen
els muntants inclinats permet el moviment en vaivé dels
pesos separen els fils de l’ordit i faciliten el pas de la trama. No obstant això, no es pot descartar que aquestes
peces s’utilitzaren com a torcedores de fibres o devanadores (López Mira, 2009).
La indústria òssia. Es compon de peces elaborades en os, banya i ivori. En general es tracta d’eines o utensilis de treball, però també hi són freqüents els adorns.
Per la seua abundància, destaquen els punxons,
emprats per a fer múltiples operacions manuals, com ara
perforar materials blans o elaborar productes de cistelleria; les espàtules, vinculades a la fabricació de recipients
ceràmics i, en general, a la producció terrissera; els cisells,
per a treballs de percussió i extracció de porcions de matèries dures i consistents; i els allisadors per a l’eliminació
de matèries blanes com la corfa dels arbres, o les pells.
Estan fets sobre ossos de bòvids i cèrvids, i podrien haver
estar emmanegats, o no, i haver-se empunyat de forma
[ 75 ]
[page-n-9]
Punxons d’os.
[ 76 ]
El conjunt és l’habitual en jaciments de l’edat del
bronze de l’est i sud-est de la península Ibèrica, però interessa ressaltar la concentració de vint botons d’ivori en
l’interior d’un recipient ceràmic que, al seu torn, estava
dins d’un gran vas a la zona d’emmagatzematge de l’Habitació I (Pascual, en aquest mateix volum). L’acumulació
d’objectes sumptuaris d’alt valor social i ideològic, la matèria primera dels quals és d’origen exòtic, invita a pensar
en el seu valor especial, i caldria determinar qui detenia
l’ús i el gaudi d’aquests objectes, si era una elit minoritària
o era el conjunt de la comunitat.
La indústria lítica. La major part correspon a productes tallats, modificats o no, com ara elements de falç,
Canina de porc senglar perforada, utilitzada com a penjoll.
làmines i resquills. Els productes lítics polits són més escassos: hi ha plaques polides perforades, comunament
anomenades braçalets d’arquer, dues maces, una aixa
xicoteta i una destral, a més dels nombrosos instruments
de mòlta, molins i mans de molí (Jover, 1998).
El suport sobre el qual s’han elaborat és el sílex,
tant nodular com tabular; cal dir que l’absència de nuclis i l’escassetat de restes de talla dificulten la valora-
[page-n-10]
repicatge i poliment lleuger. Degueren tindre un ús multifuncional i degueren poder treballar vegetals blans o
durs, calcàries i, fins i tot, instruments metàl·lics.
Quant als braçalets d’arquer són plaques polides
rectangulars de secció rectangular o planoconvexa, amb
una perforació en cada extrem, elaborades sobre diverses
matèries primeres: gresos triàsics, esquistos i calcàries
blanes. La seua funcionalitat es relaciona amb la protecció de l’avantbraç, per a amortir el colp de la corda de
l’arc; també funcionen com a elements sumptuaris i com
a esmoladores.
Finalment, la presència de molins i mans de molí
al costat dels vasos amb cereals, en ambdues habitacions, assenyalen àrees de producció i emmagatzematge.
Elements de falç de sílex.
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
ció d’aquestes labors al poblat. El conjunt més destacat
l’integren els elements de falç, molts d’ells afectats per
processos tèrmics relacionats amb l’incendi de l’assentament. Els fets sobre resquill o làmina empren la percussió
directa com a tècnica de talla i la fractura per percussió
i retoc abrupte per a conformar l’acabat. Els elaborats a
partir de plaques tabulars es van modificar directament
mitjançant retoc pla en els costats no actius. Tots presenten talls amb retoc denticulat regular a base de mosses
simples marginals o profundes i d’orientació bifacial,
practicades mitjançant pressió, i es van emmanegar en
un suport o mànec de fusta, constituint així la falç.
Del desgast dels talls i el poliment es pot inferir
que els elements de falç van estar destinats a la sega de
vegetals blans. A més hi ha algunes làmines retocades
que potser es van utilitzar en treballs de carnisseria o per
a tallar vegetals durs.
Quant als productes lítics polits, l’única aixa localitzada és de dimensions reduïdes i està elaborada
sobre roca metamòrfica, possiblement sil·limanita d’origen al·lòcton. Disposada de manera perpendicular a l’eix
longitudinal del mànec, està relacionada amb treballs de
precisió en fusta.
Les maces, elaborades sobre còdols de quarsites
de gran pes, més de 1.000 grams, probablement es van
obtindre del llit del riu. Presenten una intervenció mínima, només el solc central de secció en U d’escassa profunditat i el condicionament de la cara plana o activa per
[ 77 ]
[page-n-11]
Plaques de pedra polida, o braçalets d’arquer,
i puntes de fletxa de coure.
La metal·lúrgia. A la Lloma de Betxí són escasses
les evidències d’activitat metal·lúrgica, vista l’absència de
vetes mineres a la zona. El conjunt d’objectes metàl·lics
està format per dues destrals, un punyalet amb reblons
i altres possibles punyals; puntes de fletxa de diversa tipologia, molts punxons i un gra de collar fet amb fil de
metall. Totes les peces localitzades són de coure, llevat
d’un punxó de bronze i d’una peça de plata singular. Es
[ 78 ]
tracta d’una cinta de plata, metall noble destinat a la fabricació d’adorns que posarien en relleu el prestigi de la
persona portadora.
Els objectes metàl·lics degueren arribar ja configurats a través del comerç o de xarxes d’intercanvi. En
el cas que s’haguera dut a terme alguna tasca metal·lúrgica al poblat, s’hauria emprat metall concentrat en lingots xicotets o peces inutilitzades, a partir dels quals es
fabricarien nous objectes, i les peces ja amortitzades es
reciclarien.
[page-n-12]
El consum de béns. Les bases econòmiques.
Agricultura i ramaderia
D’acord amb el que s’ha exposat sobre les activitats productives i amb testimonis directes de l’excavació,
com la fauna i les restes botàniques, les bases econòmiques del poblat són l’agricultura i la ramaderia que, junt
amb la caça, la pesca i la recol·lecció, ens informen sobre
les activitats de consum de béns, sobretot pel que fa a
l’alimentació.
Així, per exemple, en l’interior de les habitacions,
els molins i els forns indiquen la preparació d’un tipus
d’aliments determinat en relació amb el cereal carbonitzat; les restes de fauna, aquestes estan molt estellades i
podrien correspondre tant a deixalles de menjar com a
la seua utilització per a la fabricació d’utillatge, com en
el cas de l’Habitació I, on s’ha trobat una gran quantitat
de restes de banya de cérvol, algunes amb senyals de
manipulació. Podem determinar per a ambdues habitacions la seua funció de rebost o magatzem, però també
de cuina i de taller, a pesar de la dificultat d’identificar les
llars per tractar-se d’un nivell d’incendi en què abunden
les restes de fusta carbonitzada, i que les habitacions estaven prou netes.
Les deixalles eren abocades a l’exterior en femers
localitzats en altres àrees, per la qual cosa és allí on trobem la major quantitat de restes de fauna l’estudi de les
quals ens permet conéixer els recursos que aporten el
bestiar i les espècies caçades, i la utilització que fa dels
animals la comunitat. La cabanya ramadera està composta per ovelles i cabres, les espècies més destacades;
bovins, porcs i gossos, les restes dels quals es vinculen
al seu paper com a ajudants en la caça o en la custòdia
de ramats. La presència de gossos es testimonia també
indirectament en marques de dentició sobre els ossos
d’altres animals.
L’explotació de la xicoteta cabanya animal proporciona, junt amb la carn i el sagí, matèries primeres
com la llet, de la qual es devien elaborar productes derivats com el formatge; la llana, potser utilitzada en l’activitat tèxtil; les pells per a la confecció de peces d’abric
i contenidors; i ossos per a la fabricació d’utillatge. Les
edats de mort de determinades espècies ens informen,
a més, sobre el seu ús concret per al consum de carn,
l’obtenció de llet i llana, o com a força de treball en relació amb la possible introducció de l’aladre (Tormo i de
Pedro, 2013).
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
La presència d’alguna escòria i de gotes de metall
sobre una gran pedra, interpretada com a enclusa, en
l’Habitació II, i les maces i alguna estructura de combustió localitzada en el nivell d’abandó del poblat, serien els
únics indicis d’aquesta activitat. En tot cas, majoritàriament, es tracta de peces que responen a les necessitats
funcionals de les diverses activitats quotidianes que es
pogueren dur a terme al poblat.
[ 79 ]
[page-n-13]
La presència d’espècies silvestres, com el cérvol i
el conill, mostra la importància de la caça com a complement de la dieta càrnia, junt amb la pesca i la recol·lecció. I com a aportació d’altres matèries primeres com
ara pells, ossos i banyes per a la fabricació d’útils. D’altra
banda, l’abundància de cérvols, junt amb cabirols, porcs
senglars, conills, llebres, perdius, i també tortugues o
daurades, ens parla d’un paisatge amb una cobertura vegetal notable i cursos d’aigua importants amb abundància de pesca.
En general es tractaria de ramats xicotets, i la pràctica de l’agricultura seria l’activitat econòmica més important, com indiquen les condicions orogràfiques de l’assentament i la seua proximitat a zones aptes per al cultiu i a
cursos d’aigua estables, a més de l’evidència directa que
proporcionen les nombroses restes de cereals localitzades
al jaciment (Sarrión, 1998).
Les mostres estudiades es refereixen al cereal emmagatzemat en grans recipients ceràmics, principalment
[ 80 ]
blat nu, de vegades ordi vestit, algunes males herbes i
lleguminoses com faves, pésols i llentilles. L’activitat de
recol·lecció de fruits i verdures ha deixat una presència
molt pobra en el registre, tan sols raïm i mores. En espais
exteriors, com el sector est, la presència d’ordi (Hordeum
sp.) i blat (Triticum aestivum/durum) és escassa, apareix
alguna lleguminosa com ara llentiscle (Pistacea lentiscus),
i destaquen, sobretot, els nombrosos fragments de bellotes (Quercus sp.) trobats, fruits que han sigut utilitzats tradicionalment com a complement de la dieta humana, a
més de ser aliment per al bestiar. Igualment és possible
el consum dels fruits del llentiscle o el seu ús per a l’elaboració d’oli, i determinades quenopodiàcies o crucíferes
també utilitzades com a verdures (Pérez Jordá, 1998).
L’anàlisi de les restes carpològiques i les dades
que aporta l’estudi dels útils agrícoles ens permeten
acostar-nos a les pràctiques agràries d’aquestes comunitats. Destrals, aixes i dents de falç componen l’utillatge relacionat amb elles, sense oblidar que en gran part
aquest s’elabora amb fusta, per la qual cosa la seua conservació és problemàtica. D’altra banda, l’ús dels bòvids
com a força de treball permet pensar en la introducció
de l’aladre. Les troballes de conjunts tancats formats per
una sola espècie indiquen que el seu cultiu es feia per separat. Els cereals documentats es poden sembrar tant a
la tardor com a la primavera, encara que per les caracte-
[page-n-14]
rístiques climàtiques de la zona mediterrània és habitual
el seu cultiu com a cereals d’hivern. El manteniment de
la productivitat als camps hagué d’obtindre’s mitjançant
el sistema de guaret que permet la recuperació dels sòls,
un major grau d’humitat i el control de les males herbes.
A més, les terres en guaret poden ser utilitzades per a l’alimentació del bestiar.
Per a la recol·lecció dels cereals s’utilitzarien les
falçs, i després es durien a terme els treballs d’assecatge
a l’aire lliure, la batuda per a la separació del gra, el ven-
tament i el garbellament. El cereal s’emmagatzema ja net,
sense restes de glumes, de raquis o d’entrenusos, i amb
presència escassa de males herbes. Les operacions de
neteja del cereal degueren fer-se en l’exterior de la casa,
atesa l’absència de restes que indiquen aquestes operacions en l’interior. En resum, es tracta d’un sistema agrícola basat en una agricultura extensiva de cereals que va fer
possible la introducció de l’aladre, complementada per
una agricultura intensiva d’hort.
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
Formatgera ceràmica.
[ 81 ]
[page-n-15]
[ 68 ]
[page-n-2]
Els espais domèstics
i les activitats quotidianes.
Bases econòmiques i producció de béns
María Jesús de Pedro Michó, Eva Ripollés Adelantado, Laura Fortea Cervera
Museu de Prehistòria-SIP
Atenent a l’aixovar domèstic i a les estructures i als equipaments de l’edificació de la Lloma, construïda en els moments inicials de l’ocupació del poblat, podem definir les
àrees d’activitat i les tasques que van configurar el quefer
quotidià d’una xicoteta comunitat camperola, entre 15 i
20 persones, fa més de 4.000 anys.
Tant en l’habitatge com als espais exteriors es poden reconéixer determinades activitats destinades a la
producció de béns: la ceràmica, el teixit i la cistelleria; les
eines en pedra i sílex; els estris d’os; els objectes metàl·lics,
i aquelles altres destinades al consum de béns, derivat de
les pràctiques agrícoles, la ramaderia, la caça, la pesca i
la recol·lecció. A més d’altres tasques que no es poden
detectar a partir de les restes materials, però que se’n poden inferir igualment, com ara la gestació i la criança de
xiquets i xiquetes, l’atenció de persones majors i malaltes,
< Formatgeres ceràmiques.
la higiene, la neteja de les cases, les xicotetes reparacions
de murs i sòls, etc. (de Pedro, 2006b).
Quant a l’aixovar recuperat, en l’Habitació I la ceràmica és l’element més abundant amb cent-trenta vasos
ceràmics. La resta la componen dents de falç de sílex; botons d’os i d’ivori; braçalets d’arquer de pedra, i diversos
elements d’adorn, a més d’objectes metàl·lics. La seua
distribució mostra una àrea vinculada a la preparació d’aliments i l’emmagatzematge, assenyalada per la presència
de molins barquiformes i mans de molí, recipients amb
cereal carbonitzat, bols xicotets apilats i un gran vas que
contenia altres recipients de menor grandària amb botons,
grans de collar i dents de falç. Tot això al costat d’un banc
adossat, un forn i un suport circular de fang. També s’ha
identificat una possible àrea dedicada a l’activitat tèxtil
marcada per un conjunt de vint-i-vuit pesos de teler, apilats
sobre el sòl d’ocupació. L’ús i el treball de la fusta i de fibres
vegetals està testimoniat per les nombroses restes llenyoses i cordes d’espart, carbonitzades, i també les empremtes
de fibres trenades en fragments de fang i de ceràmica.
[ 69 ]
[page-n-3]
[ 70 ]
En l’Habitació II, els vasos estan més fragmentats
i distribuïts per tota la superfície. Tanmateix, les restes de
fauna, els molins i les mans de molí són més abundants.
Hi destaca un molí de grans mides localitzat al costat del
mur occidental, col·locat sobre un suport fix de pedra i terra, adossat a la paret, i amb un xicotet canal per a abocar
el gra, que, una vegada mòlt, s’arreplegava en una cistella
situada a la part davantera, encaixada entre dos molins
de mà xicotets. Són també nombrosos els còdols de quarsita, utilitzats com a percussors, a més de dues maces que
conserven les empremtes de l’emmanegament. Els objectes metàl·lics són escassos i es troben molt deteriorats,
però cal assenyalar la troballa d’una pedra plana amb
xicotets fragments de metall adherits, que es podria interpretar com una enclusa, situada en l’extrem septentrional
de l’habitació. Les restes de cereal carbonitzat són abundants, en concentracions dins d’atuells ceràmics, disper-
ses pel sòl d’ocupació o en l’interior de xicotetes cavitats
reafonades en el pis (de Pedro, 1998).
Entre les activitats reconegudes, algunes es vinculen tradicionalment amb les dones, com la preparació
d’aliments, la mòlta o el treball tèxtil; i altres, com la manufactura lítica o la metal·lúrgia, s’associen generalment
al món masculí, si bé en contextos cronològics similars
(Sánchez Romero, 2000) s’assenyala la dona com a productora i usuària d’estris de pedra tallada que bé va poder
haver influït en les decisions sobre producció, ús i rebuig.
El fet manifest és que els habitants de la Lloma
de Betxí aprofiten tota classe de recursos orgànics i inorgànics del seu entorn més immediat com a matèries
primeres per a utilitzar-los en la construcció dels seus habitatges (pedra, fusta, llims i argiles), en la fabricació de
la ceràmica i de l’instrumental de pedra i os (argila, pedra i ossos d’animals), com a combustible per a les seues
llars (fusta) i per a la realització de les seues vestimentes
(pells, fibres vegetals, etc.). A més d’aquells altres recursos
procedents de l’agricultura i la ramaderia, i de l’aportació
calòrica que suposaria per a la seua dieta la caça, la pesca
i la recol·lecció.
Les activitats de producció de béns
La ceràmica, la matèria primera utilitzada és l’argila obtinguda als voltants de la Lloma, destinada generalment a la fabricació de recipients per a la cocció, el
[page-n-4]
consum i l’emmagatzematge d’aliments. Feta a mà, en
general són formes simples, modelades a partir d’un sol
bloc de fang o mitjançant la tècnica de bandes o anells
i, de vegades, realitzades sobre una carcassa de llata o
trama vegetal, l’empremta de la qual apareix en l’interior
d’alguns vasos.
Quant al repertori de formes, destaquen els bols
xicotets d’ús individual, que donen una referència concreta sobre la grandària i composició del grup humà; les olles
i les cassoles que, per la seua diversitat formal, mostren
formes variades de cocció i preparació dels aliments; les
gerres relacionades amb el magatzematge, i les formatgeres amb l’obtenció de productes secundaris a partir de la
llet. A més dels vasos carenats, els geminats, els coladors
i els recipients amb perforacions en el coll o cordes lligades al seu entorn, preparats per a ser penjats i penjar de
suports o estants.
La cocció de les ceràmiques es devia fer en clots
en terra, coberts per llenya, d’ací la coloració irregular de
la superfície, i possiblement aquest seria un treball dut a
terme als espais exteriors, a les terrasses. L’acabat de les
superfícies està cuidat i la presència d’alguns vasos decorats amb motius incisos complexos proven relacions
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
Olla i cassoles ceràmiques.
[ 71 ]
[page-n-5]
[ 72 ]
^^ Olles ceràmiques. ^ Bols ceràmics.
[page-n-6]
amb altres àrees peninsulars de l’edat del bronze, per la
qual cosa potser haurien de considerar-se com a objectes de prestigi.
L’activitat tèxtil i de fibres vegetals. La recuperació de restes fetes de matèria orgànica és summament
complicada, ja que es tracta de materials peribles. És el
cas de les manufactures en substàncies vegetals (fusta, lli,
espart, jonc, palla, etc.) i animals (pell i llana), encara que
de vegades és possible documentar alguna d’aquestes
activitats, bé per la presència de restes o d’empremtes, o
bé per la troballa d’útils relacionats amb elles.
A la Lloma de Betxí s’han recuperat cordes d’espart
i empremtes de fibres trenades en ceràmiques i en algu-
Recreació de dona molent.
Dibuix d’A. Sánchez.
nes estructures; també pesos de teler, peces en forma de
doble T, o ancoriformes dobles, i punxons d’os o metall
que també pogueren estar relacionats amb la producció
cistellera, cordellera i tèxtil.
L’elaboració del fil i la llata són les primeres anelles dins de la cadena tèxtil i cistellera. En el cas de la llata
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
Olla ceràmica, molí i mà de molí.
[ 73 ]
[page-n-7]
Pesos de teler amb quatre perforacions.
s’empra l’espart, fibra vegetal documentada a la Lloma
de Betxí, encara que potser el jonc i el lli també van ser
utilitzats, igual que s’ha evidenciat en altres poblats de la
mateixa cronologia, per exemple a Terlinques (Villena),
ara com ara el millor exemple de conservació de cistelles
o sacs d’espart i de fusos de fusta amb fil de jonc (Jover
et al., 2001); a la Cueva Sagrada (Lorca) amb una troballa
excepcional de teixit de lli, o en una tomba de Castellón
Alto (Galera, Granada) on va aparéixer teixit de feltre.
Quant als pesos de teler de fang de la Lloma de
Betxí, formen un conjunt de vint-i-huit peces de forma
[ 74 ]
aproximadament rectangular i amb quatre perforacions
circulars en cada extrem, de 22 a 24 cm de longitud per
12 a 14 cm d’amplària, amb un pes mitjà que oscil·la entre
1.800 i 2.000 grams. Aquestes peces es van trobar apilades
sobre el sòl d’ocupació de l’Habitació I, al costat de la porta
de comunicació entre ambdues estances, potser fou el lloc
de fabricació, assecat o emmagatzematge. La seua presència reflecteix l’existència d’activitat tèxtil al jaciment, però
desconeixem el tipus de teixit i la fibra utilitzada.
Per les seues dimensions i pes seria difícil però no
impossible la seua utilització en un teler vertical. Aquest
tipus de teler consta de dos muntants de fusta recolzats
sobre el sòl i inclinats sobre una paret de manera que
[page-n-8]
Empremta d’una cistella al costat del molí de l’Habitació II.
directa. I també hi ha serres, fetes principalment sobre
escàpules i costelles, relacionades amb activitats tèxtils i
amb el cardatge de fibres, o amb la serrada de materials
de consistència mitjana (López Padilla 1998; 2011).
A més de l’utillatge relacionat amb les activitats
econòmiques bàsiques, el grup humà que va habitar el
poblat va disposar d’una sèrie d’objectes d’adorn, entre
els quals destaquen els botons, la majoria dels quals són
de perforació simple o doble, encara que també hi ha un
exemplar de botó piramidal de base quadrada i de majors
dimensions. I d’altres peces relacionades amb l’ornament
personal com un penjoll elaborat sobre una barreta d’ivori; un gra de collar gran sobre vèrtebra d’esqual, i una gran
quantitat de grans discoïdals, per a formar part dels collars i com a elements decoratius cosits als vestits. I dues
canines de suid treballades com penjolls.
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
els fils de l’ordit estesos des d’un travesser superior pengen verticalment tensats pels pesos. L’angle que formen
els muntants inclinats permet el moviment en vaivé dels
pesos separen els fils de l’ordit i faciliten el pas de la trama. No obstant això, no es pot descartar que aquestes
peces s’utilitzaren com a torcedores de fibres o devanadores (López Mira, 2009).
La indústria òssia. Es compon de peces elaborades en os, banya i ivori. En general es tracta d’eines o utensilis de treball, però també hi són freqüents els adorns.
Per la seua abundància, destaquen els punxons,
emprats per a fer múltiples operacions manuals, com ara
perforar materials blans o elaborar productes de cistelleria; les espàtules, vinculades a la fabricació de recipients
ceràmics i, en general, a la producció terrissera; els cisells,
per a treballs de percussió i extracció de porcions de matèries dures i consistents; i els allisadors per a l’eliminació
de matèries blanes com la corfa dels arbres, o les pells.
Estan fets sobre ossos de bòvids i cèrvids, i podrien haver
estar emmanegats, o no, i haver-se empunyat de forma
[ 75 ]
[page-n-9]
Punxons d’os.
[ 76 ]
El conjunt és l’habitual en jaciments de l’edat del
bronze de l’est i sud-est de la península Ibèrica, però interessa ressaltar la concentració de vint botons d’ivori en
l’interior d’un recipient ceràmic que, al seu torn, estava
dins d’un gran vas a la zona d’emmagatzematge de l’Habitació I (Pascual, en aquest mateix volum). L’acumulació
d’objectes sumptuaris d’alt valor social i ideològic, la matèria primera dels quals és d’origen exòtic, invita a pensar
en el seu valor especial, i caldria determinar qui detenia
l’ús i el gaudi d’aquests objectes, si era una elit minoritària
o era el conjunt de la comunitat.
La indústria lítica. La major part correspon a productes tallats, modificats o no, com ara elements de falç,
Canina de porc senglar perforada, utilitzada com a penjoll.
làmines i resquills. Els productes lítics polits són més escassos: hi ha plaques polides perforades, comunament
anomenades braçalets d’arquer, dues maces, una aixa
xicoteta i una destral, a més dels nombrosos instruments
de mòlta, molins i mans de molí (Jover, 1998).
El suport sobre el qual s’han elaborat és el sílex,
tant nodular com tabular; cal dir que l’absència de nuclis i l’escassetat de restes de talla dificulten la valora-
[page-n-10]
repicatge i poliment lleuger. Degueren tindre un ús multifuncional i degueren poder treballar vegetals blans o
durs, calcàries i, fins i tot, instruments metàl·lics.
Quant als braçalets d’arquer són plaques polides
rectangulars de secció rectangular o planoconvexa, amb
una perforació en cada extrem, elaborades sobre diverses
matèries primeres: gresos triàsics, esquistos i calcàries
blanes. La seua funcionalitat es relaciona amb la protecció de l’avantbraç, per a amortir el colp de la corda de
l’arc; també funcionen com a elements sumptuaris i com
a esmoladores.
Finalment, la presència de molins i mans de molí
al costat dels vasos amb cereals, en ambdues habitacions, assenyalen àrees de producció i emmagatzematge.
Elements de falç de sílex.
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
ció d’aquestes labors al poblat. El conjunt més destacat
l’integren els elements de falç, molts d’ells afectats per
processos tèrmics relacionats amb l’incendi de l’assentament. Els fets sobre resquill o làmina empren la percussió
directa com a tècnica de talla i la fractura per percussió
i retoc abrupte per a conformar l’acabat. Els elaborats a
partir de plaques tabulars es van modificar directament
mitjançant retoc pla en els costats no actius. Tots presenten talls amb retoc denticulat regular a base de mosses
simples marginals o profundes i d’orientació bifacial,
practicades mitjançant pressió, i es van emmanegar en
un suport o mànec de fusta, constituint així la falç.
Del desgast dels talls i el poliment es pot inferir
que els elements de falç van estar destinats a la sega de
vegetals blans. A més hi ha algunes làmines retocades
que potser es van utilitzar en treballs de carnisseria o per
a tallar vegetals durs.
Quant als productes lítics polits, l’única aixa localitzada és de dimensions reduïdes i està elaborada
sobre roca metamòrfica, possiblement sil·limanita d’origen al·lòcton. Disposada de manera perpendicular a l’eix
longitudinal del mànec, està relacionada amb treballs de
precisió en fusta.
Les maces, elaborades sobre còdols de quarsites
de gran pes, més de 1.000 grams, probablement es van
obtindre del llit del riu. Presenten una intervenció mínima, només el solc central de secció en U d’escassa profunditat i el condicionament de la cara plana o activa per
[ 77 ]
[page-n-11]
Plaques de pedra polida, o braçalets d’arquer,
i puntes de fletxa de coure.
La metal·lúrgia. A la Lloma de Betxí són escasses
les evidències d’activitat metal·lúrgica, vista l’absència de
vetes mineres a la zona. El conjunt d’objectes metàl·lics
està format per dues destrals, un punyalet amb reblons
i altres possibles punyals; puntes de fletxa de diversa tipologia, molts punxons i un gra de collar fet amb fil de
metall. Totes les peces localitzades són de coure, llevat
d’un punxó de bronze i d’una peça de plata singular. Es
[ 78 ]
tracta d’una cinta de plata, metall noble destinat a la fabricació d’adorns que posarien en relleu el prestigi de la
persona portadora.
Els objectes metàl·lics degueren arribar ja configurats a través del comerç o de xarxes d’intercanvi. En
el cas que s’haguera dut a terme alguna tasca metal·lúrgica al poblat, s’hauria emprat metall concentrat en lingots xicotets o peces inutilitzades, a partir dels quals es
fabricarien nous objectes, i les peces ja amortitzades es
reciclarien.
[page-n-12]
El consum de béns. Les bases econòmiques.
Agricultura i ramaderia
D’acord amb el que s’ha exposat sobre les activitats productives i amb testimonis directes de l’excavació,
com la fauna i les restes botàniques, les bases econòmiques del poblat són l’agricultura i la ramaderia que, junt
amb la caça, la pesca i la recol·lecció, ens informen sobre
les activitats de consum de béns, sobretot pel que fa a
l’alimentació.
Així, per exemple, en l’interior de les habitacions,
els molins i els forns indiquen la preparació d’un tipus
d’aliments determinat en relació amb el cereal carbonitzat; les restes de fauna, aquestes estan molt estellades i
podrien correspondre tant a deixalles de menjar com a
la seua utilització per a la fabricació d’utillatge, com en
el cas de l’Habitació I, on s’ha trobat una gran quantitat
de restes de banya de cérvol, algunes amb senyals de
manipulació. Podem determinar per a ambdues habitacions la seua funció de rebost o magatzem, però també
de cuina i de taller, a pesar de la dificultat d’identificar les
llars per tractar-se d’un nivell d’incendi en què abunden
les restes de fusta carbonitzada, i que les habitacions estaven prou netes.
Les deixalles eren abocades a l’exterior en femers
localitzats en altres àrees, per la qual cosa és allí on trobem la major quantitat de restes de fauna l’estudi de les
quals ens permet conéixer els recursos que aporten el
bestiar i les espècies caçades, i la utilització que fa dels
animals la comunitat. La cabanya ramadera està composta per ovelles i cabres, les espècies més destacades;
bovins, porcs i gossos, les restes dels quals es vinculen
al seu paper com a ajudants en la caça o en la custòdia
de ramats. La presència de gossos es testimonia també
indirectament en marques de dentició sobre els ossos
d’altres animals.
L’explotació de la xicoteta cabanya animal proporciona, junt amb la carn i el sagí, matèries primeres
com la llet, de la qual es devien elaborar productes derivats com el formatge; la llana, potser utilitzada en l’activitat tèxtil; les pells per a la confecció de peces d’abric
i contenidors; i ossos per a la fabricació d’utillatge. Les
edats de mort de determinades espècies ens informen,
a més, sobre el seu ús concret per al consum de carn,
l’obtenció de llet i llana, o com a força de treball en relació amb la possible introducció de l’aladre (Tormo i de
Pedro, 2013).
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
La presència d’alguna escòria i de gotes de metall
sobre una gran pedra, interpretada com a enclusa, en
l’Habitació II, i les maces i alguna estructura de combustió localitzada en el nivell d’abandó del poblat, serien els
únics indicis d’aquesta activitat. En tot cas, majoritàriament, es tracta de peces que responen a les necessitats
funcionals de les diverses activitats quotidianes que es
pogueren dur a terme al poblat.
[ 79 ]
[page-n-13]
La presència d’espècies silvestres, com el cérvol i
el conill, mostra la importància de la caça com a complement de la dieta càrnia, junt amb la pesca i la recol·lecció. I com a aportació d’altres matèries primeres com
ara pells, ossos i banyes per a la fabricació d’útils. D’altra
banda, l’abundància de cérvols, junt amb cabirols, porcs
senglars, conills, llebres, perdius, i també tortugues o
daurades, ens parla d’un paisatge amb una cobertura vegetal notable i cursos d’aigua importants amb abundància de pesca.
En general es tractaria de ramats xicotets, i la pràctica de l’agricultura seria l’activitat econòmica més important, com indiquen les condicions orogràfiques de l’assentament i la seua proximitat a zones aptes per al cultiu i a
cursos d’aigua estables, a més de l’evidència directa que
proporcionen les nombroses restes de cereals localitzades
al jaciment (Sarrión, 1998).
Les mostres estudiades es refereixen al cereal emmagatzemat en grans recipients ceràmics, principalment
[ 80 ]
blat nu, de vegades ordi vestit, algunes males herbes i
lleguminoses com faves, pésols i llentilles. L’activitat de
recol·lecció de fruits i verdures ha deixat una presència
molt pobra en el registre, tan sols raïm i mores. En espais
exteriors, com el sector est, la presència d’ordi (Hordeum
sp.) i blat (Triticum aestivum/durum) és escassa, apareix
alguna lleguminosa com ara llentiscle (Pistacea lentiscus),
i destaquen, sobretot, els nombrosos fragments de bellotes (Quercus sp.) trobats, fruits que han sigut utilitzats tradicionalment com a complement de la dieta humana, a
més de ser aliment per al bestiar. Igualment és possible
el consum dels fruits del llentiscle o el seu ús per a l’elaboració d’oli, i determinades quenopodiàcies o crucíferes
també utilitzades com a verdures (Pérez Jordá, 1998).
L’anàlisi de les restes carpològiques i les dades
que aporta l’estudi dels útils agrícoles ens permeten
acostar-nos a les pràctiques agràries d’aquestes comunitats. Destrals, aixes i dents de falç componen l’utillatge relacionat amb elles, sense oblidar que en gran part
aquest s’elabora amb fusta, per la qual cosa la seua conservació és problemàtica. D’altra banda, l’ús dels bòvids
com a força de treball permet pensar en la introducció
de l’aladre. Les troballes de conjunts tancats formats per
una sola espècie indiquen que el seu cultiu es feia per separat. Els cereals documentats es poden sembrar tant a
la tardor com a la primavera, encara que per les caracte-
[page-n-14]
rístiques climàtiques de la zona mediterrània és habitual
el seu cultiu com a cereals d’hivern. El manteniment de
la productivitat als camps hagué d’obtindre’s mitjançant
el sistema de guaret que permet la recuperació dels sòls,
un major grau d’humitat i el control de les males herbes.
A més, les terres en guaret poden ser utilitzades per a l’alimentació del bestiar.
Per a la recol·lecció dels cereals s’utilitzarien les
falçs, i després es durien a terme els treballs d’assecatge
a l’aire lliure, la batuda per a la separació del gra, el ven-
tament i el garbellament. El cereal s’emmagatzema ja net,
sense restes de glumes, de raquis o d’entrenusos, i amb
presència escassa de males herbes. Les operacions de
neteja del cereal degueren fer-se en l’exterior de la casa,
atesa l’absència de restes que indiquen aquestes operacions en l’interior. En resum, es tracta d’un sistema agrícola basat en una agricultura extensiva de cereals que va fer
possible la introducció de l’aladre, complementada per
una agricultura intensiva d’hort.
Els espais domèstics i les activitats quotidianes. Mª J. de Pedro, E. Ripollés, L. Fortea
Formatgera ceràmica.
[ 81 ]
[page-n-15]